dijous, 19 de juny de 2008
> Esquerra i Convergència
de set en set
JORDI GRAU.
La crisi d'Esquerra s'ha tancat en fals, diuen o escriuen alguns, i es queden tan amples. Cert és que el sector Puigcercós hauria volgut guanyar per un tant per cent molt més ampli (posats a fer suposo que haurien volgut una majoria absolutíssima) i que el sector Benach pretenia quedar segon si no podia quedar primer. I posats a fer l'Uriel pensava poder collar el pare i es va trobar que els vots i l'estratègia l'empenyen a allunyar-se'n. No sé què volia el sector Carretero, però poden estar contents perquè han recollit tot el vot descontent, que ha estat molt. En tot cas, tot el que he escrit és sabut i ara qui vulgui veure un partit dividit, vulnerable, inestable, inútil per a la governabilitat i tot això, doncs li veurà, com ho han fet destacats analistes del país des de fa anys i panys. Perquè això de la democràcia interna està molt bé per als Estats Units, però traslladar un procés intern així a Catalunya, amb el que comporta de desgast, costa més d'acceptar. Veurem com se'n surt Puigcercós, que ho farà, però ara a qui li toca el torn és a Convergència, on ningú treu la destral per analitzar les entranyes del moviment que ha aglutinat gent tan dispar. Convergència té sobiranistes i socioconvergents, gent que mira cap al PP i gent que ho fa cap al PSC, i fins i tot alguns que no reneguen d'entendre's un dia amb Esquerra. Ningú no es farà mal, que és un partit de seny i de govern, però entesos internament, algun dia hauran de decidir si s'entenen (o no) amb Unió.
|
