Aristòtil va escriure la seva Poètica amb una part dedicada a la comèdia... Un text mític del pensament grec que mai va arribar a les nostres mans. La tradició del pensament cristià a l'edat mitjana va veure de mal ull una obra que alliberava un dels més passionals instints de l'home: la seva capacitat de riure's d'un mateix i dels altres. Umberto Eco recull el fet en la seva meravellosa novel·la titulada El nom de la rosa. Es va oblidar que el riure ens fa humans i ens acosta als altres amb sinceritat i sense embuts.Trobo a faltar avui en dia aquest sa costum en els nostres polítics, sempre amb els seus semblants ben seriosos, poc proclius a un somriure o una rialla clamorosa. Fins i tot les seves aparicions en un ben conegut programa de sàtira política semblen incòmodes i fora de lloc amb l'entorn còmic que els rodeja.
Senyors polítics: ja és hora de mostrar-se humans, ja és hora de riure. Potser aquesta serà la manera d'apropar-se més al ciutadà que, malgrat que vénen mal dades, encara no ha perdut la capacitat de mostrar un somriure.
