dimecres, 18 de juny de 2008
> És la continuació...
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
S'ha dit sovint que, tot i la riquesa de l'associacionisme català, les activitats culturals, esportives i socials les aguanten sempre els mateixos i encara moltes vegades el president de l'entitat La Formiga fa també de secretari de La Cigala i és vocal de L'Abella i soci ras de La Papallona, posem per cas. Segurament que també l'esmentat espècimen és el constant subscriptor de totes les publicacions que fan pàtria i potser ja es va iniciar cap al 1968, per donar suport a la Gran Enciclopèdia Catalana. L'home no sap com, però la seva fitxa ha arribat a més d'una editorial nostrada i ha acabat pagant tres i quatre quotes de llibres «que no es repetiran mai més». I a sobre, el castiguen. El pobre bibliòfil, si té moltes altres tecles, no controla gaire els rebuts ni l'acabament de les subscripcions i llavors és quan entra en joc la picardia de l'agent comercial. Abans et tocaven la fibra sentimental. Ara el recurs és avisar que han sortit tres volums que són la continuació d'uns altres. –Home, no deixi pas la col·lecció a mitges ara! I tu, davant del dubte i les presses, assenteixes. Constates, però, que la relació és forçada. La història dels alcaldes, per exemple, algú la pot considerar la continuació de la història de Catalunya, i més tard pot venir la dels secretaris, i després la dels interventors… Em sembla bé que hi hagi editorials amb iniciativa i habilitat. I em sembla bé que algunes tinguin nom de número. Ara, que me'l prenguin a mi, ja em sap més greu.
|
