Els partits de l'equip de govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) han utilitzat la pluja de milions que rebrà la ciutat –més de 400 d'ells provinents d'altres administracions– com a bandera de la seva lluita contra la crisi econòmica en general i la immobiliària en particular, tot i que les entitats afectades ja han expressat els seus dubtes sobre el fet que puguin treure un pessic dels grans projectes. D'altra banda, s'han aprovat altres mesures anticícliques: la reducció dels impostos municipals a joves, gent gran i col·lectius desafavorits; i la línia de subvencions per finançar assegurances que blinden la pujada de les hipoteques. També s'han incrementat les ajudes a la rehabilitació d'edificis.

Pel que fa a les grans inversions, han començat les obres del nou hospital, la reforma integral dels carrers del barri del Carme i la urbanització del Tecnoparc –que resoldrà en part l'històric dèficit de sòl industrial de la ciutat–. També s'ha signat l'acord amb Metrovacesa per la construcció d'un centre comercial a l'actual edifici de la fira i s'ha començat a preparar el trasllat, amb les obres de condicionament del recinte firal provisional a l'avinguda Comerç, i la presentació de la maqueta de l'edifici Tecnoparc, on hi haurà la futura fira. En l'àmbit educatiu, s'ha acordat la participació de Reus en dos projectes pilot catalans: els espais de benvinguda educativa i la delegació parcial de competències del govern als ajuntaments. A banda, s'ha acordat la construcció de sis centres educatius, tres dels quals ja tenen conveni o finançament signats. També s'han posat en marxa dues escoles bressol. El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) està encara en fase embrionària, però ja se sap que el govern finançarà els equipaments de la zona nord, que serà una àrea residencial estratègica amb 7.000 habitatges, 3.500 d'ells, protegits. Pel que fa a la immigració, s'han endurit els requisits mínims per a l'empadronament i s'han donat de baixa 1.400 veïns, la majoria a conseqüència del control de sobreocupació d'habitatges.

BROSSA, CANS I SANT JORDI
Tot i això, un dels episodis més vistosos del primer any ha estat el conflicte de la brossa, que confronta directament el sindicat UGT i ICV-EUiA sobre la necessitat o no d'executar una pròrroga en el servei a final del 2009. Això va propiciar una amenaça de sortida per part dels ecosocialistes i una manifestació dels escombriaires. En aquests dotze mesos també s'ha manifestat l'associació Gent i Gossos per reclamar més espais per als cans, i diverses entitats de Sant Jordi per protestar pel trasllat parcial de la festa a la plaça Evarist Fàbregas.