En ple debat sobre el finançament de Catalunya i a punt de saber-se quina és l'aportació dels catalans al fons de cohesió quan es publiquin les balances fiscals, emergeix amb força el tema pendent del finançament dels municipis. La Federació de Municipis i l'Associació de Municipis fa temps que fan sentir la seva veu sobre la necessitat d'abordar aquesta problemàtica que s'arrossega des de fa força temps, segurament des del moment d'inici de la transició. Cert és que els ajuts del pla d'obres i la recent llei de barris han pal·liat els dèficits acumulats, però de ben segur que no arriben a cobrir les necessitats de la majoria de poblacions que en els darrers anys han experimentat un creixement sense precedents.

Parlem, doncs, d'una manca estructural de recursos que els ajuntaments han resolt com han pogut. En el cas de poblacions costaneres com ara l'Escala, els ingressos que ha generat la construcció han estat la font de recursos per a dotar les poblacions com la nostra dels equipaments que no es tenien: pavellons, piscines, camps de futbol, museus temàtics, biblioteques i un llarg etcètera.

Filant una mica més prim. La construcció ha estat un motor de canvi que ha suposat, en els aspectes positius, que s'hagi dinamitzat de manera espectacular tot el moviment de capital que comporta el negoci immobiliari i, de retruc, també que la indústria lligada a la construcció –en la majoria dels casos no ubicada a la primera línia de la costa– se n'hagi vist beneficiada.

Que aquesta manera de créixer de la Costa Brava, que ara compleix el centenari de la seva denominació, es podia haver fet d'una altra manera és inqüestionable. La reedició del debat Costa Brava, que es va fer fa dos anys, va constatar que entre un debat i l'altre les alertes que s'apuntaven sobre un creixement difícilment sostenible no s'han tingut en compte. Lluny dels bons consells i el voluntarisme, el sector privat, sotmès a les lleis de l'oferta i la demanda, ha anat fent camí entre els anys vuitanta i noranta, a l'empara d'una administració complaent que no va tenir plena consciència que calia ordenar el territori i sotmetre'l a un procés de planificació.

Els plans generals fets a finals dels anys vuitanta que ara han entrat en revisió consagraven la voluntat de créixer sense límit exhaurint el sòl que anteriorment havia estat dedicat a l'explotació agrària de vinyes i oliverars. El pla director de l'Empordà, el del sistema costaner i les orientacions actuals d'Urbanisme sobre la concentració en els projectes d'urbanització en sòls consolidats per aquella normativa, han posat fre a la dispersió que ha suposat el model d'edificació de segona residència amb jardí i piscina.

Fetes aquestes consideracions prèvies, el panorama del finançament de poblacions com ara l'Escala i tantes altres del mateix perfil es dibuixa difícil en el moment en què la construcció com a motor de creixement ha deixat de funcionar al ritme dels darrers deu anys.

Deixo al marge per a posteriors reflexions el tema transcendental del futur complex de les poblacions que tenen l'etiqueta de destinacions madures perquè la globalització comporta que hi hagi una competència molt forta en el sector.

Les obligacions de manteniment dels serveis bàsics segueixen essent les mateixes, amb crisi o no. Perquè poblacions com ara la nostra tenen una trama urbana dimensionada per deu vegades el que representa la xifra oficial de padró municipal. Amb les obligacions que comporta fer front a necessitats com ara l'aigua, l'enllumenat i el clavegueram, així com la renovació de la pavimentació, senyalització horitzontal i vertical, semàfors, etc.

Crec que ha arribat l'hora de prendre mesures correctores pel que fa al finançament dels municipis amb el perfil descrit. No em sembla just que rebem fons de cohesió en relació amb la xifra oficial del padró municipal quan tenim unes infraestructures i uns serveis dimensionats per cobrir necessitats per a una població fins a deu o vint vegades superior a la xifra oficial de residents. El moment sembla l'adequat perquè s'ha obert la negociació amb l'Estat sobre el model de finançament per a Catalunya.