Segons l'enquesta de població activa (EPA) del 2007, a Catalunya la mitjana d'hores setmanals de feina se situava l'any passat en les 40,9 però el 43,8% dels treballadors (52,4% en el cas de les dones i 35,8% dels homes) asseguraven que tenien problemes per compaginar les responsabilitats domèstiques i familiars amb la vida laboral. I per què hi ha aquests problemes si les estadístiques diuen que fem jornades de vuit hores? Des del sindicat UGT denuncien que la distribució horària actual necessita un canvi de model i que «el país s'atura per dinar entre la una i les tres de la tarda o entre les dues i les quatre, amb la conseqüència que allarguem la jornada laboral reduint la productivitat per hora treballada i dificultant la conciliació». Segons l'enquesta de qualitat de vida en el treball, el 35% de la població ocupada catalana entre 25 i 44 anys canviaria de feina per tenir un millor horari laboral. I és que, a les set de la tarda, encara treballa el 17% dels homes i l'11% de les dones (vegeu gràfic).
PLEGAR A QUARTS DE SIS
La UGT fa mesos que treballa en una campanya, batejada A les 6 a casa que ahir va presentar oficialment que vol un canvi en l'organització del temps de treball a través de la negociació col·lectiva. «L'objectiu és obrir un debat sobre els horaris laborals entre els treballadors, les empreses i la societat en general», explicava ahir Raquel Gil, conscient que l'acord de la UE per ampliar la setmana laboral de 48 a 60 hores (65 en el cas d'alguns col·lectius, com els metges) no els ajudarà. «Sembla que ens hagin contraprogramat», reia. «A la UE van amb el pas canviat», es lamentava també ahir Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT a Catalunya, que preferia «no crear més alarma de la que toca».
La campanya sindical, que tindrà espots televisius, vol fer públic que el model horari que fem servir ha desaparegut i només tenia un cert sentit quan era només l'home el que treballava i tenia projecció pública i la dona la que es quedava a casa. «No busquem mesures per conciliar sinó un canvi de model i una racionalització dels horaris cap a un temps de treball compacte que, en alguns sectors, s'haurà de fer amb torns», deia Gil, «i això anirà per llarg».