dimarts, 17 de juny de 2008
> La supersetmana anglesa
de set en set
JOAN POYANO.
Fa quaranta anys eren motiu d'enveja els treballadors que aconseguien fer setmana anglesa, en la versió llarga de 48 hores setmanals de feina, amb festa el dissabte a la tarda i el diumenge, que a principi del segle XX van aconseguir els sindicats britànics. Vint anys més tard, estava molt estesa la setmana anglesa en versió curta –40 hores setmanals, amb dos dies sencers de festa–, que està en vies d'extinció però a la qual no volen deixar morir a poc a poc, de manera que la Comissió Europea i els ministres de Treball de la UE la remataran (si el Parlament Europeu no els para els peus) amb la proposta de setmana anglesa que promou el govern britànic: fins a 65 hores setmanals. Els de la Comissió diuen que així es potencia la flexiseguretat, que segons ells vol dir feina flexible a canvi de menys precarietat però que en realitat busca donar a les empreses la seguretat que els assalariats vinclaran l'esquena com si no tinguessin espinada. La patronal Cecot dóna suport a la supersetmana amb l'argument que més flexibilització serà bona per a tothom, però em pregunto per què en volen més si no fan servir la que ja tenen: a la indústria de l'automoció, per exemple, es pacta treballar més quan hi ha més feina en canvi de treballar menys quan va de baixa, però quan estan un parell de dies sense produir per la protesta dels camioners, no tiren de la borsa d'hores flexibles, sinó que presenten un expedient de regulació perquè els sous surtin dels fons de l'atur.
|
