La Plataforma del Ter no s'havia estat d'afirmar els últims dies que l'objectiu és anar fent pedagogia, donar a conèixer el problema i que es parli del retorn de cabal al Ter tot i que haguem deixat enrere els decrets de sequera. En aquest sentit, deia, no li importaven les xifres. Però, dues mil persones en una manifestació pel Ter són poques o moltes? Per a una organització que encara no té ni mig any de vida, no està gens malament. N'hi havia que admetien una certa por perquè, en vista dels primers grups que es reunien a la plaça de Catalunya quan faltava poc per a l'hora del començament, tot acabés en una protesta «d'amics i coneguts». Al final va ser molt més que això. Dues mil persones, en el primer acte de voluntat massiva que s'organitzava en els 40 anys que dura el transvasament del Ter, no són gens menyspreables. Però la intensitat del debat hídric arran de l'última sequera, la confrontació política i territorial generada al seu entorn i el suport de què gaudia la manifestació per part de tots els sectors de la societat gironina feien pensar en una participació més massiva.

Qui no hi van faltar van ser els partits polítics. Hi va haver diputats al Parlament de tots els partits –ICV i la CUP van ser els únics que anaven amb una pancarta diferenciada–. Una unanimitat poc habitual, i més en una manifestació reivindicativa. També destacava la presència de pagesos, al costat d'entitats ecologistes, tots a l'una. Tothom sabia molt bé per què hi eren, convençuts que protestaven per reclamar una evidència. En tot cas, en bona part era un tipus d'assistència segurament poc habituada a manifestar-se. Per exemple, destacava la presència de gent gran. Gent que segur que recorda com baixava el riu ple i com ho aprofitaven per a tot tipus d'usos. Molts, això, no ho hem vist mai.