La manifestació havia estat convocada per la Plataforma del Ter, l'entitat que es va crear a finals de gener per reunir tots els sectors afectats per la falta de cabal del riu, amb l'objectiu de reclamar que s'aturi el transvasament a Barcelona i l'aigua circuli pel riu. Va començar passat un quart de set de la tarda a la plaça Catalunya i va acabar als voltants de les set a la plaça Constitució. Al començament, van parlar representants dels diferents sectors que integren la Plataforma, que van fer èmfasi en el caràcter festiu i reivindicatiu de la marxa. El primer va ser el portaveu de les comunitats de regants, Narcís Illa, que va recordar que els planteristes i els pagesos de la poma i l'arròs són sectors punters en el seu camp, però que perillen per la incertesa sobre si disposaran o no d'aigua: «Sembla mentida que en ple segle XXI estiguem en aquest punt. Reclamem que el riu tingui vida i els regants i l'entorn puguin subsistir.» Tot seguit va parlar l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró, que va insistir en el paper que han de tenir els ajuntaments en la defensa del riu, perquè aquest és el que manté el paisatge, «del qual depèn en bona part el turisme» i també el subministrament d'aigua als municipis. Narcís Coll, vinculat al sector turístic de l'Estartit, va afirmar que la por de quedar-se sense aigua pel transvasament a Barcelona i la falta de solucions per al riu era un dels motius de la protesta. Finalment, el naturalista Aleix Comes es va referir a l'impacte que té per a la biodiversitat el poc cabal que circula pel Ter. «Els efectes sobre els aqüífers i la biodiversitat poden ser irreversibles», va alertar.

Després d'aquests parlaments, va arrencar la capçalera de la manifestació, amb una pancarta en què es podia llegir «Prou! Volem l'aigua al Ter», que va ser alhora el crit de protesta que es va anar sentint per tot el recorregut, un trajecte que va ser curt, pel Pont de Pedra, el carrer Nou i Jaume I, abans d'acabar a la plaça Constitució. Allà el president de la Plataforma, Francesc Camps, va assegurar que continuaran la feina «per generar polítiques que redrecin la situació», i es va mostrar satisfet pel suport rebut. Finalment, l'actor Joan Massotkleiner va llegir el manifest i va reclamar «un riu viu que mori al mar». En el manifest es lamentava «la solidaritat territorial transformada en espoli» i que el Ter «pot ser una víctima col·lateral» del creixement de Barcelona.