| |||||
|
divendres, 13 de juny de 2008 > Aquí no en venem, de vaga
la crònica MANUEL CUYÀS. Barcelona
Entro al mercat del Ninot el món no s'acaba ni comença al de la Boqueria, com de vegades sembla a Barcelona i em cau l'ànima als peus. Parades i parades tancades. Com que he vingut a interessar-me per les conseqüències de la vaga del transport en l'abastament dels mercats, després que l'ànima m'hagi caigut als peus em reconforto pensant que he arribat al lloc adequat. La meva presència al mercat del Ninot, a l'esquerra de l'Eixample, s'ha produït a primera hora del matí, que és quan s'ha d'anar als mercats, tant si es tracta de comprar com de fer observacions de contingut sociolaboral. Si hi vas més tard, al migdia, de la carn només queda el crostó, la fruita del temps fa temps que se l'ha emportat aquella senyora matinera, el comprador es troba sense res per ficar al cistell i l'observador pot arribar a conclusions falses. La meva observació de bon matí ha estat igualment falsa. Les parades tancades no estan en aquesta situació perquè no hagin rebut gènere a causa de les vaga dels camioners, sinó perquè els amos s'han jubilat. Si no han trobat nous paradistes que se n'encarreguin és perquè el mercat del Ninot d'aquí uns mesos serà objecte d'una gran remodelació. M'ho expliquen Josep Lligadas i la seva dona, la Maria Teresa, venedors de fruita i verdura. «A mi diu Lligadas, la remodelació m'enganxarà jubilat; el 31 de juliol, plego.» Però bé, senyor Lligadas, anem al que anàvem, que són els efectes de la vaga. «En aquesta parada han estat poc perceptibles.» Lligadas és pagès al Baix Llobregat i gairebé tot el producte és de collita pròpia. «Només ens hem quedat sense el gènere que ve d'Almeria, que no ha pogut arribar: albergínies, pebrots...» El problema del mercat del Ninot, em diu el matrimoni, és un altre. Hi ha falta de clientela. En altres barris, els mercats municipals resplendeixen perquè la gent jove hi ha anat a viure. Aquí, a l'esquerra de l'Eixample, només queden els vells, i els vells amb dues peces de fruita passen, i encara si no són vidus.» Més enllà, el verduler Xavier Rovira exhibeix uns rossinyols que enamoren. «Són d'aquí; només ens fallen els xampinyons, que no han pogut arribar de la Rioja per la vaga, però no passa res per dos dies sense xampinyons.» Una peixatera em diu que ella no té cap problema. Vaga? Quina vaga? A veure si el senyor Joan Abella, president del mercat del Ninot, me'n sap dir més coses. Una crònica periodística sense laments no és una crònica. Al diari em faran fora, si m'hi presento amb aquest material. «La vaga ha tingut un petit impacte, poc; el que no hem pogut portar amb camions ho hem portat amb camionetes, mig d'amagat.» Però al senyor Abella li interessa parlar-me del nou Ninot, que tindrà aparcament subterrani, un supermercat i tots els avenços. «Que no vénen joves, li han dit? I tant, si en vénen. Sobretot els dissabtes. No solament se'n van amb productes frescos que han pogut triar al seu gust sinó amb la recepta per cuinar-los que el venedor els ha suggerit. Els mercat és una escola de cuina de primer ordre per a les parelles joves, que no saben gaire de cuinar.» Com que els joves fan uns altres horaris, Joan Abella calcula que el mercat també haurà d'obrir a la tarda, i no com ara, que tanca a les tres. Mentre durin les obres del mercat, les parades s'hauran de traslladar sota una vela que s'instal·larà a tocar del Clínic. «Hi haurem d'estar dos anys, però ho afrontem amb molta il·lusió.» Al senyor Abella se li escapa de dir que, en realitat, sí que les peixateries han notat falta de peix, sobretot el que ve d'Escòcia, que fa molt d'efecte i és més barat però que no és tan bo com el d'aquí. Així, què? M'ha enganyat la peixatera? La peixatera, com el senyor Abella, ha fet el que fan tots els venedors: vendre el seu producte. A Catalunya els únics que diuen que el gènere que ofereixen està a punt de caducar i s'acaba i fa pudor de podrit són els professors de català amb el català. Després es queixen de trobar-se sols darrere el taulell i que s'hagin de tancar les facultats de filologia. El producte de la peixatera és el lluç de palangre que encara respira sobre el taulell de marbre i el del senyor Abella és el mercat del Ninot tot sencer. Vaga? Aquí no en venem de vaga. Provi a la parada del costat. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|