Valentí Gual imparteix història a la UB i fa dotze anys que corregeix proves d'història dels estudiants que fan la selectivitat. Fa temps que veu com el nombre de proves que passen per les seves mans es va rebaixant, i «aquest any continuarà el descens», explicava als passadissos de l'ETSE de la URV. Ahir, per exemple, dels 169 exàmens que es van repartir a primera hora en un dels tribunals del campus de Sescelades, només quinze van ser d'història i la resta, tots, de filosofia. Com la resta dels seus col·legues historiadors té clar quin és el motiu que fa que els escolars triïn aquesta opció: «A filosofia han d'estudiar-se cinc autors», mentre que a història el temari és més complex; tot i això, no considera que les proves d'ahir fossin difícils: entre les dues opcions «enguany els ha entrat tot, des del 1890 fins a la transició, a excepció del franquisme», va dir Gual.
Alguns docents creuen que els responsables de les proves haurien de fer alguna cosa per equilibrar els dos exàmens. Montse Calatayud, professora d'història de l'IES Domènech i Montaner de Reus, explica que al seu centre només 14 dels 43 alumnes han triat examinar-se de l'assignatura que ella imparteix: «Història no és complicat, però a filosofia el temari és menor i el boca-orella dels mateixos alumnes fa que cada any ho triïn més.» Una opció, segons diu, seria que els estudiants haguessin de fer una prova amb una part de filosofia i una altra d'història.
Albert Àvila és professor de filosofia de l'institut de secundària Gabriel Ferrater i creu que els alumnes no ho tenen gaire difícil: «Són cinc autors i es determinen uns textos per a cadascun.» Aquest any, per exemple, els alumnes han hagut d'estudiar, de l'època antiga i medieval, Plató, un clàssic dels exàmens de selectivitat i una aposta gairebé segura per a la majoria d'estudiants. Els altres filòsofs que han de conèixer són Descartes i Hume, de l'època moderna, i Mill i Nietzsche, de la contemporània. Del seu institut s'hi presentaven un centenar d'alumnes i, d'aquests, «pràcticament un 70% han triat filosofia», inclús alguns als quals aquesta assignatura no els anava especialment bé durant el curs.
De fet, els números són força semblants en gairebé tots els centres, amb molt poques excepcions: a l'IES Collblanc de la Canonja, dels setze alumnes que feien la selectivitat només un va triar història; els de l'IES Vila-seca van fer filosofia els 23 que s'hi presentaven, i a l'IES Antoni Ballester, de Mont-roig, només tres dels dotze alumnes van optar per la història dels segles XIX i XX. Per contra, a l'IES Puig i Ferrater de la Selva del Camp i al Col·legi Camp Joliu de l'Arboç van ser dos dels pocs centres de secundària tarragonins on la balança es va decantar cap a la història.
POQUES DIFICULTATS
Entre els futurs universitaris que havien triat filosofia, l'opció era evident: «Plató, és clar», va dir Meritxell Llurba, una alumna de l'IES Salvador Vila-seca de Reus que ho sabia segur al febrer –quan havien de decidir en quina assignatura es presentarien–, ja que la prova de filosofia «és sempre més fàcil». En la prova d'història, els estudiants tampoc van tenir gaires problemes: «He triat l'opció B, en què podia parlar del catalanisme polític i la transició», va explicar Isabel Sans, del mateix institut reusenc. Enguany, com a novetat, en la prova d'història hi apareixia un cartell propagandístic de la UCD entorn del qual els estudiants havien de respondre tres qüestions.