En Xavier Garcia, un dels pioners del periodisme ecologista i reconegut escriptor vilanoví, acaba de publicar La primera dècada de la lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980). Aquest excel·lent treball de documentació surt en el moment oportú i és com la pluja revifant de maig. Estem davant d'una espúria campanya d'intoxicació comercial a favor de la reactivació de l'energia atòmica i aquest assaig ens recorda que encara no tenim garantit el dret a una informació electronuclear. Les darreres fuites radioactives a la central d'Ascó ens ho demostren.

Repassem, però, algunes notícies recents sobre el tema: Sarkozy, Berlusconi i Brown han esdevingut presidents venedors de la indústria electronuclear mundial monopolitzada paradoxalment per la General Electric i la Westinghouse; Les societats vinculades al Foro de la Industria Nuclear Española –Enusa, Equipos Nucleares i Tecnatom– signen acords comercials amb els xinesos; Iberdrola, líder de les energies renovables, malauradament, es prepara per participar en la construcció d'un reactor a Romania, mentre que Endesa ho fa en una nova central a Bulgària; Egipte ofereix a Espanya que participi en el seu programa nuclear; Felipe González, després de manifestar-se per la construcció de nous reactors, és proposat per Sarkozy com a president de la Unió Europea. No tot, però, són vents favorables al lobby nuclear. L'autoritat de seguretat nuclear francesa acaba de suspendre la construcció del reactor EPR de nova generació de Flamanville, una contrarietat semblant a l'aturada d'una central del mateix tipus a Finlàndia.

En el seu llibre en Garcia recorda com vàrem organitzar l'oposició a les centrals d'Ascó i Vandellòs en uns anys difícils, quan la multinacional ecologista Greenpeace era pràcticament desconeguda. Els que vàrem fundar el Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC) teníem una clara consciència política de lluitar per un país desnuclearitzat i per un model energètic autosuficient i no dependent de l'urani, el gas i el petroli. Contràriament a la legítima decisió de Greenpeace Espanya de no involucrar-se en l'acció política, nosaltres pensàvem, i ho pensem encara, que el combat antinuclear s'ha de vertebrar al servei d'un model de país.

En Garcia documenta la tasca d'aquells jovenívols i apassionants anys i explica alguns fets que demostren la perversió i les mentides de les companyies elèctriques sobre les poblacions afectades, tot i que avui els seus alcaldes es manifesten satisfets per les aportacions milionàries que obtenen a través dels cànons de compensació. Fecsa, per exemple, va comprar els terrenys d'Ascó dient a alguns pagesos que s'hi construiria una fàbrica de xocolata i a uns altres una tèrmica; l'urani va entrar sense que s'avisés a les autoritats locals, la matinada del 18 de gener de 1980, mentre el poble celebrava la festa de Sant Antoni; per fer fora a l'alcalde Joan Carranza, Fecsa va empadronar centenars de treballadors de la central que votaren a favor de l'alcaldable pro nuclear; al municipi de Vandellòs la societat explotadora Hifrensa va ocultar que el reactor de grafit gas, desmantellat, produiria plutoni militar per a l'exèrcit espanyol...

En veure els enganys que havien patit Ascó i Vandellòs, el poble de l'Ametlla de Mar, on Fecsa pensava construir una nova central, va organitzar la seva pròpia resistència pacífica. El llibre explica el cas de tres dones de l'Ametlla que varen ser empresonades per assaltar i despullar el representant de Fecsa quan els formulava la conveniència de signar unes escriptures de venda dels terrenys.

Veïns, pescadors i pagesos varen impulsar un estudi, realitzat per prestigiosos científics, entre ells el malaurat oceanògraf Antoni Ballester, i coordinat per l'economista Joan Hortalà, actual president de la Borsa de Barcelona (qui ho havia de dir!), que demostrà l'impacte que tindria els sistema de refrigeració sobre la flora i la fauna del golf de Sant Jordi. El projecte, finalment, es va retirar.

La victòria de l'Ametlla de Mar ens va animar anys després per guanyar la batalla contra les mines d'urani que volia obrir la Chevron a diferents comarques. Són exemples de la transició democràtica que haurien d'estimular les noves generacions que ara lluiten contra la MAT, i contra el cementiri nuclear.

Per analitzar i commemorar aquella lluita ens retrobarem aquest 12 de juny a Móra d'Ebre alguns del veterans militants: José Allende, Pedro Costa Morata, Mario Gaviria, Jaume Morron, Josep Puig, Andreu Carranza, Josep Gonell, Joan Rebull i Antoni Lloret, entre d'altres. I en els actes públics previstos recordarem la memòria de Joan Carranza, de mossèn Miquel Redorat, d'Enric Rebull i de Carmel Biarnés que varen morir oblidats per l'opinió pública. I és que el compromís antinuclear encara no ha merescut cap Creu de Sant Jordi.