| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 12 de juny de 2008 > Una altra vegada Plató i Descartes
Les facilitats en les proves de filosofia provoquen malestar en el professorat d'història, una matèria en caiguda lliureM. BARRERA M. CARTAÑÀ. Barcelona Tarragona Es veia a venir, i van tornar a caure. Els textos de Plató i Descartes són ja tot un clàssic en les proves de filosofia de la selectivitat. Són tan habituals, que la presència, any rere any, d'aquests dos filòsofs comença a provocar un cert malestar en el professorat d'història, que veu aquestes facilitats com una competència deslleial. En canvi, per als alumnes és tot un regal del cel que sempre surtin els mateixos autors. «Ha estat molt bé, han preguntat el mateix que l'any passat», va explicar Alba Rubio, de l'institut Severo Ochoa de Barcelona, després d'examinar-se a la UPC. Avui, tercer dia de les proves, s'acabaran els exàmens per a 25.000 alumnes. Es faran les proves de modalitat i les de física, química, llatí i història de l'art.
Plató i Descartes, dos clàssics de la filosofia que ja ho són també de la selectivitat. Ahir, els alumnes que es van examinar de filosofia van tornar a saltar d'alegria quan van veure les dues opcions: El discurs del mètode, de Descartes, i República, de Plató. «Quan han repartit els exàmens s'ha escoltat un alumne que cridava ‘Visca, Plató'», comentava un estudiant a la sortida de l'examen. Els altres autors que els alumnes han de conèixer i que apareixen ben poc en les proves d'accés a la universitat són Hume, de l'època moderna, i Mill i Nietzsche, de la contemporània. El fet que el temari de filosofia es redueixi a només cinc autors i que sempre surtin els mateixos ha fet reflexionar alguns professors d'història sobre la davallada del nombre d'alumnes d'aquesta matèria. «A filosofia han d'estudiar-se cinc autors, mentre que a història el temari és més complex; enguany els ha entrat tot, des del 1890 fins a la transició, a excepció del franquisme», va dir ahir Valentí Gual, professor d'història a la UB i que fa dotze anys que corregeix proves d'història. Albert Àvila ho veu de la mateixa manera. Ell és professor de filosofia de l'IES Gabriel Ferrater i creu que els alumnes no ho tenen gaire difícil: «Són cinc autors i es determinen uns textos per a cadascun.» Alguns docents pensen que els responsables de les proves haurien de fer alguna cosa per equilibrar els dos exàmens. Montse Calatayud, professora d'història de l'IES Domènech i Montaner de Reus explica que al seu centre només 14 dels 43 alumnes han triat fer l'assignatura que ella imparteix a les PAU: «Història no és complicat, però a filosofia el temari és menor, i el boca-orella dels mateixos alumnes fa que cada any ho triïn més estudiants.» Una opció, segons diu, seria que els estudiants haguessin de fer una prova amb una part de filosofia i una altra d'història. Alguns professors no ho veuen de la mateixa manera, i creuen que es podria dir el mateix de les proves de matemàtiques, ja que «els problemes són els mateixos i només canvien els números». Respecte a l'examen de matemàtiques, la tendència va ser la d'altres anys, tant per als alumnes de l'especialitat de ciències com per als de socials. Va anar, en general, bastant malament. «Ha estat difícil», va explicar a la sortida de l'examen Edmon Piqué. «Els problemes han estat bastant complexos, i a més si no sabies respondre el primer no trobaves la solució del segon», es va lamentar Marc Valls. Avui és l'últim dels tres dies d'exàmens, i els alumnes s'examinaran de les matèries de modalitat i de les que corresponen a les diferents vies que han triat: física, llatí, química o història de l'art. Per a molts, començarà un període de festes –ahir ja se n'anunciaven algunes per celebrar el final de la selectivitat–. Per a les notes hauran d'esperar tretze dies, fins al 25 de juliol. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|