És la formulació d'un assemblearisme dins un ordre i la substitució de la mà alçada per l'urna, en un congrés a doble volta marcat pels personalismes dels seus líders. Quatre opcions a la captura de 9.923 vots i 118 urnes –dues per cada 59 seus electorals– repartides per la geografia pàtria. Un dur debat intern a la recerca del millor tàndem i molts interrogants en un partit que no és en la millor de les hores. Ara, la sort està jugada i el secret de les urnes s'ha obert com el meló triat amb molta cura però en la incertesa de si serà prou madur o cogombrejerà, com tantes vegades. El primer acte del 25è Congrés d'Esquerra ha estat consumat, a l'expectativa de les negociacions posteriors al resultat de la consulta.

Tanmateix, una jornada festiva per la militància independentista, que d'una manera força nombrosa i ordenada féu cap a les seus designades. A Badalona, col·legi electoral d'àmbit comarcal, quatre militants esperaven al carrer quan el president local obria la porta, segurs que, com en les votacions de veres, calia exercir el dret a vot abans d'anar a la feina, que no tothom gaudeix de dissabtes festius. Després, una llarga estona d'ensopiment general, si bé la taula electoral la formaven un nombre inusual d'afiliats, com si tinguessin l'ordre de vigilar-se els uns als altres. Al migdia, una bona concentració de militants coincidí amb el vot d'un dels candidats, censat a la demarcació. Els periodistes gràfics hi acudiren com abelles a l'entorn de la reina –perdó, que la concentració era republicana– i Uriel Bertran aprofità el minut de glòria per reclamar un lloc sota el sol independentista. Abans i després, el degoteig de votants fou constant i simptomàtic de l'interès que han desvetllat les primàries nord-americanes, molt comentades per la concurrència.

Moltes seus d'Esquerra han semblat cases de colònies en jornada de portes obertes, quan tot és net i polit i les rotllanes de visitants van comentant la bona impressió que els causa la cosa. Impertèrrits, l'avi i el president-màrtir, en fotos-pòster que no falten a cap dels casals, aparenten mirar amb incredulitat l'anar i venir de gent que, no faltaria més, celebren la seva particular festa de la democràcia.

No hi pot faltar el traginar de mòbils entre amics militants –fins i tot hi ha militants que són amics– d'una i altra contrada, intercanviant informació i fent elucubracions de futur. De tot, comença a prendre cos el trencament de tiquets electorals i es preveu una considerable infidelitat al que hauria estat una llista tancada: el vot a un president determinat no crea fidelitat al secretari general proposat en la mateixa candidatura, que desvetlla la incertesa d'una tarda de nervis però amb declaracions a tort i dret que afirmen que no hi haurà trencament de cap mena i que, al final, s'imposarà la unitat de l'independentisme català, amb les matisacions que calgui i amb la generositat que els resultats avalin.

Quan les agulles frisen les vuit del vespre, al casal del meu poble s'aplega un nombre considerable de militants, molts a l'entorn del tennis de taula i altres mirant de reüll el Suïssa-Txèquia, mentre afirmen que aquest europeu no té gaire res a veure amb les seleccions nacionals. A la senyal horària, tot és consumat i es produeix el tancament d'urnes. L'escrutini és diligent i els resultats volen cap a la central de dades. A camp propi, Bertran arrasa i, contra tot pronòstic, Carretero apunta un resultat inqüestionable.

Amb el suspens fins al penúltim moment, finalment s'imposa la lògica del tiquet Puigcercós-Ridao, però amb la gent de Carretero més que crescuda. La força del metge de Puigcerdà aglutina un percentatge de descontentament considerable, que explicita les dificultats que tindrà Esquerra si no té en compte aquest bloc de la militància. Ara, vuit dies per lligar el que es pugui i mantenir l'expectativa de la segona part del 25è Congrés, el proper cap de setmana, on encara poden donar-se algunes sorpreses.