«La gent està farta de penjar els llençols al balcó i haver de donar explicacions perquè el nen s'hagi pixat». Un dirigent comarcal, carotista, assegura que la militància no acudirà demà a votar ni dissabte següent al Congrés amb el ganivet a la boca. «Crec que tothom té clar que no hem de morir matant, i que el més important és el partit», coincideix un defensor de la candidatura de Puigcercós. «Aquest és un exercici de transparència que hauria de ser observat per la resta de partits», valora el president regional i carotista Lluís Aragonès. És curiós, però, que són els dos sectors hereus de l'actual direcció els que, en última instància, temen que l'edifici grinyoli. El discurs dels crítics és més esmolat, amb menys apel·lacions a la unitat, i la majoria, d'EI i de Reagrupament, estan realment «emprenyats». I l'enuig amb els de dalt té menys matisos que l'enfrontament entre els que manen. Els crítics busquen un assalt en tota regla; els continuadors, un parèntesi per veure, després de 20 anys, quina ombra és més allargada, si la de Carod o la de Puigcercós. Sembla que ningú no arrasarà. «Puigcercós va pensar que anava a fotre la gran escombrada, però ja ha vist que això no serà així», diu un altre militant afí a la candidatura de Benach.

Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, l'eix Carod-Puigcercós gira sovint al voltant de les virtuts i els defectes del polític cambrilenc. «Jo he anat a un míting de Carod i gairebé tinc un orgasme», reconeix un altre seguidor de Puigcercós. «Però el projecte d'ERC Futur és més poètic, més de discurs, i el nostre és més de pencar», puntualitza. Entre el Carod orador i el Puigcercós pencaire, però, els partidaris del primer retreuen al segon una certa predilecció pels cops de volant, un excés de mà de ferro i habilitat conspirativa. Creuen que la factura d'un partit darrerament concebut de forma vertical, com d'altra banda lamenten els crítics, l'ha de pagar Puigcercós. Però el cas és que els programes de les dues candidatures –també, i especialment, els de les altres dues– aposten per fer més bidireccional la relació entre cúpula i militància. Aleshores, per què quatre opcions al voltant d'un projecte polític tan nítid com la independència?

«És veritat, són massa, i això dispersarà el vot crític», diu el nou president local del Catllar, el basc Koldo Ayerdi. Tots els militants d'aquesta secció han compromès el seu vot amb Renyer. «El que s'està movent a Euskadi [pels plans d'Ibarretxe] no s'ha de veure amb simpatia, com diu Carod; s'ha de posar tota la carn a la graella», diu Ayerdi. L'altra cara seria la capçalera del bloc personal de Lluís Aragonès a internet: «Amb el somriure, la revolta». Però els crítics no estan d'humor: «No pot ser que s'ho hagin manegat tot ells i hagin fet un segon tripartit sense consultar les bases, i ara busquin unitat i consens», afirma el regidor altafullenc Josep Maria Alasà, entregat a la «candidatura jove» d'EI, que inclou Héctor López Bofill, militant de la secció d'Altafulla.

Algunes veus asseguren que la guerra interna ha superat l'àmbit del debat ideològic i que hi ha gent que està fent servir ressentiments personals. En aquest sentit, un altre militant proper a Carod destapa que la líder reusenca Empar Pont «ha filtrat» els problemes econòmics de la secció de Reus –que podria posar a la venda el seu local del carrer Santa Anna– per atribuir-lo a la gestió anterior del seu gran rival i carotista Àngel Cortadellas. D'això se'n diu deixar la roba més bruta a dalt de tot del paner.

Entre dicotomies filosòfiques i personals, els de Carod confien que Benach guanyi dissabte al Camp de Tarragona i sobretot a l'Ebre. Però tenen la mosca al nas. «No veiem clars els referents territorials de les altres candidatures, però poden haver-hi sorpreses», admeten. «L'Ebre era tradicionalment fidel a Carod, però això pot canviar pel punt de desestructuració a què ha arribat la direcció actual», defensa Jaume Renyer mateix. Potser els més tapats, a la demarcació que queda més lluny de Puigcerdà, són els de Carretero. La resta tenen les cartes cap per amunt, tot i que el procés de recollida d'avals té trampa, ja que les firmes de suport, lligat sovint a relacions personals, no garanteixen el vot: així, EI ha obtingut la signatura del portaveu republicà a la Pobla de Mafumet, Lluís Tatay, tot i que a aquest el vinculen amb ERC Futur amb vista a la jornada de demà. Passa el mateix amb el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, a la Secuita, el vot del qual situen al sac de Gent d'Esquerra tot i haver donat suport a Reagrupament en terreny de l'exalcalde i gran deixeble de Carretero al Camp Albert Pereira, un dels homes que, parlant d'oradors, més aviat dispara contra l'actual direcció republicana. «Si van a votar només els càrrecs, guanyarà Puigcercós; si van a votar els militants de base, podem guanyar», afirma, carregada de fe, una simpatitzant de Reagrupament. Tant les tesis de Carretero com les de Renyer apel·len a la reformulació del pacte d'entesa a la Generalitat sobre la base del «conflicte» amb l'Estat. Els detractors del jurista Renyer li retreuen tot just, a més a més de poc bagatge a l'hora de treballar per al partit, aquests plantejaments en clau de confrontació: «Representa l'independentisme dels 80».

I a tot això, una pregunta a l'aire: amb qui va Apel·les Carod, exdirector general d'Afers Interdepartamentals? Diuen que ha evitat agafar posició públicament per evitar el titular fàcil: «El germà de Carod assisteix a un acte de...».