El 1992, Ernest Benach (Reus, 1959) i Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) van ser escollits diputats d'ERC al Parlament. Començava un seguit de viatges en cotxe a Barcelona, acompanyats del loquaç Josep Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952), que els acabaria valent allò del clan de l'avellana, que el 2004 situaria les seves figures, entre les quals també s'inclou la de l'ampostina Marta Cid –per molt que a l'Ebre hi hagi poca fruita seca–, en llocs destacats del govern resultant del pacte del Tinell. Eren els millors resultats d'ERC en una consulta nacional. Demà, hi ha eleccions a la presidència i a la secretaria general d'ERC –prop de 1.600 militants del Camp i l'Ebre estan cridats a les urnes a les seus de les capitals de comarca–, enmig d'un debat intens, que culminarà el 14 de juny amb el congrés nacional i que d'alguna manera posa en dubte la vigència del poder de Carod i els de l'avellana, reinstal·lats en la candidatura de Benach ERC Futur, davant dues amenaces internes: el corrent liderat per Joan Puigcercós (Esquerra Futur) i les dues alternatives crítiques amb la fins ara direcció bicèfala: l'Esquerra Independentista (EI) d'Uriel Beltran i el vila-secà Jaume Renyer, l'home que va acompanyar Carod a entrevistar-se amb ETA a Perpinyà i que afegeix accent tarragoní a la pugna, i Reagrupament, de l'exconseller Joan Carretero. «Això de l'avellana ja no té sentit perquè ERC Futur va molt més enllà», defensa el president de la federació republicana del Camp i membre de la candidatura de Benach, Lluís Aragonès, que reivindica els seus colors davant de discursos crítics «essencialistes i derrotistes». «Els ha faltat capacitat de lideratge nacional», rebat Renyer, sobre el poder de l'avellana.

La partida a quatre bandes és ben viva. Cambrils i Tarragona, d'on és i viu Carod respectivament, sembla que estan amb Carod, però Carod en realitat no hi és i Reus i Torredembarra, d'on són Benach i Bargalló, es troben dividits. «L'avellana ja no és de Reus», expressa un seguidor de Puigcercós. A Reus han primat les deslleialtats. La líder valenciana Empar Pont, que tot just va aterrar a la capital del Baix Camp avalada per Benach, aposta per Gent d'Esquerra, així com la cap comarcal Montse Claramunt, mentre que Toni Fullat, a qui Pont va situar en els llocs capdavanters de la llista de les municipals en un gest polèmic, s'ha aliat ara amb EI, després d'haver coincidit amb Uriel Beltran a l'executiva nacional de les JERC. La llavor de Puigcercós a les JERC, que el polític de Ripoll va dirigir entre 1987 i 1994, no sembla que li pugui donar fruits al Camp de Tarragona, on hauria estat Renyer qui hauria seduït els referents de les joventuts republicanes: Núria Gavarró, Marc Anguera o Fullat mateix.

Sense sortir del Baix Camp, el suport a ERC Futur queda articulat al voltant de les figures d'Aragonès i del rival d'Empar Pont a Reus, Àngel Cortadellas, mentre que EI, ara ja sortint de la comarca amb més tradició republicana, ha encaixat moltes mostres de suport al nord del Tarragonès: el Catllar, Altafulla i un forat important a Torredembarra, on s'han aprovat –també a Tarragona i Reus– esmenes d'EI a la ponència estratègica del dia 14. A la ciutat de Tarragona, però, del ressò dels actes de presentació de les diferents candidatures s'infereix un predomini de l'opció carotista de Benach.

Pel que fa a Reagrupament, té el seu nucli més ben organitzat a la Secuita, al Tarragonès, amb Albert Pereira. També a Torredembarra, i a Almoster, des d'on Xavier Estivill va ser un dels membres del grup impulsor de la plataforma crítica. Però si en algun lloc Reagrupament ha triomfat, ha estat a Valls, on va apilar 38 avals. Carretero va omplir la sala de l'Institut d'Estudis Vallencs; Renyer va fracassar i Puigcercós ni tan sols hi ha anat.

A la resta de comarques, el signe és divers. A la Conca de Barberà, el president comarcal, Manel Martínez, s'ha alineat amb Reagrupament, però s'especula que la majoria de la militància dóna suport a Gent d'Esquerra. A l'Alt Camp es dóna la circumstància contrària: la presidenta comarcal no amaga l'etiqueta de Gent d'Esquerra, però hi ha majoria aclaparadora de Reagrupament. L'exlíder vallenc i exdiputat al Parlament Jordi Castells és l'únic proper a Carod.

Al Baix Penedès, s'entreveu una majoria de Gent d'Esquerra al voltant del vendrellenc Eladi Llop, mentre que al Priorat haurien estat més ben acollits els plans d'ERC Futur, amb defensors com ara l'alcalde de Cornudella, Josep Maria Castan i el director territorial d'Esports, el falsetà Aguiló.

LA FEINA EN JOC
Els directors territorials dels departaments que dirigeix Esquerra són un cas específic. En la mesura en què són càrrecs que designa el partit, se'ls relaciona a tots a un dels dos corrents vinculats amb la fins ara direcció bicèfala. Una interpretació maliciosa conclouria que no volen perdre la cadira. D'entre aquest grup, guanya ERC Futur, però també hi ha excepcions: el reusenc Jordi Tous, director territorial d'Acció Social i Ciutadania al Camp; Isabel Sales, representant territorial de l'Institut Català de la Dona, i el director territorial de Governació a l'Ebre, Carles Pasqual –de qui s'especula que aspira a substituir el també rapitenc i carotista Lluís Salvadó com a delegat del govern a l'Ebre–, s'han apropat obertament a la candidatura de Puigcercós. Pasqual va acudir a l'acte central de Gent d'Esquerra a Barcelona acompanyat de càrrecs electes ebrencs com ara Paco Gas, Bernat Pellisa i, també, l'exalcaldessa de la Galera Ester Martí.