Gairebé un segle i mig després que s'abolís l'esclavitud, quatre dècades després que els negres tinguessin dret a vot als EUA, i després de 37 milions de vots i 5 mesos intensos de primàries, Barack Obama, de 46 anys, es va convertir dimarts a la nit en el primer afroamericà que aspira a la presidència nord-americana. En les darreres hores de dimarts, Obama va anar rebent el suport d'una onada de superdelegats que, juntament amb els obtinguts a Dakota del Sud i Montana on se celebraven les eleccions primàries van fer que aquesta matinada el senador d'Illinois superés els 2.118 delegats necessaris per assegurar el nomenament. I això és el que va declarar davant els milers de seguidors que esperaven la seva intervenció a Saint Paul: «Avui acaba un viatge i en comença un altre. Avui puc dir que seré el candidat demòcrata a les eleccions presidencials», va exclamar al costat de la seva dona, Michelle, i va prometre «canviar la trajectòria dels EUA». Des del primer moment, també, Obama va tenir paraules en contra de qui serà el seu rival republicà, John McCain, a la vegada que elogiava la seva rival demòcrata, Hillary Clinton. Obama començava ja en aquest moment la difícil tasca d'intentar reunificar el partit demòcrata.
Clinton, que també va intervenir després de conèixer els resultats, no va acceptar obertament la seva derrota, i ahir continuava sense fer-ho si bé les seves paraules denotaven que té clar que Obama ha guanyat. Clinton va elogiar i felicitar el seu rival i va reconèixer la capacitat del senador per «inspirar milions de nous votants», però va deixar clar que els 18 milions de vots que ella aplega han de ser tinguts en compte. Per aquest motiu, les especulacions sobre la vicepresidència si Obama la hi proposarà o si ella la hi exigirà continuaven ahir sent una incògnita. L'exprimera dama va insistir que abans de prendre una decisió ha de consultar els líders del partit.