Jornada convulsa per a l'avantprojecte de la llei d'educació. L'últim dia d'exposició pública del text legal va coincidir amb la presentació del volum d'al·legacions més gran que es recorda en els últims anys en el sector de l'educació. Fins a 225.429 persones –la gran majoria pares d'alumnes, però la iniciativa estava oberta a tothom– van subscriure les queixes de les dues associacions de pares de l'escola concertada: la cristiana Ccapac i la laica Fapel. Reclamen que el projecte de la Generalitat no respecta la llibertat d'ensenyament i no té en compte el pluralisme ni l'autonomia dels centres. «Aquest avantprojecte no té res a veure amb el Pacte Nacional per a l'Educació», es lamentava el president de la Fapel, Antoni Arasanz, minuts després d'entregar les més de 150 caixes amb al·legacions a la seu d'Educació, a la Via Augusta.

Les associacions de pares és queixen de l'«intervencionisme» que suposa que el departament controli els projectes educatius dels centres concertats i van exclamar que la LEC suposa l'«asfíxia econòmica» dels centres que no depenen directament de la Generalitat. En aquest sentit, la presidenta de la Ccapac, Mercè Rey, va dir que l'escola concertada es veu obligada a aplicar la sisena hora, per a la qual no reben fons públics, i després se'ls tracta «com a delinqüents» quan se sap que part del finançament dels seus centres arriba via donacions. Arasanz hi va afegir que la LEC és «una llei de país, amb què tothom s'hauria de sentir a gust i, pel que sembla, hi ha molt descontentament». El president de la Fapel es referia a l'altra protesta que es va escenificar ahir davant d'Educació, la dels sindicats CCOO i Fete-UGT, que demanaven millores per a l'escola pública i que van presentar una cinquantena d'al·legacions entre els dos sindicats.