Si una cosa he admirat sempre d'en Tià Salellas és la seva fidelitat al que ha cregut i pensat. Ben segur que en la seva vida hi ha hagut incongruències: qui no n'ha tingut? Però fins al darrer moment el seu despatx ha estat obert a tothom, prescindint de la seva ideologia i de la seva economia. Quan detectava una injustícia s'hi implicava tot seguit. I intentava arribar fins al final.

Després de les petites lluites a l'Empordà ens vam retrobar a l'escola Migdia, a la qual portàvem els nostres vailets. Sense adonar-nos-en ens vam trobar a l'associació de pares, en una època que es començaven a obrir perspectives, però en què gairebé tot estava per fer. No paràvem de fer reunions, de presentar projectes i de suplir les deficiències escolars amb la nostra aportació personal i econòmica. Malgrat les nostres tasques diàries hi érem sempre i robàvem temps d'allà on fos.

I, finalment, ens vam anar trobant en el consell editorial d'El Punt durant molts anys. En Tià estimava el diari, el sentia ben seu i per això era dur quan considerava que la línia d'El Punt no anava per on creia que havia d'anar. Els que l'han conegut saben que no donava voltes per arribar allà on ell creia que s'havia d'anar. Defensava els seus principis amb duresa, amb força, amb energia.

De la nostra llarga relació n'he tret un fet indiscutible per mi: en Tià valorava l'amistat. Moltes vegades pensàvem de manera diferent en temes que sortien en el consell editorial, però després fèiem camí cap a casa –vivíem molt a prop– xerrant de molts temes i recordant molt sovint les lluites passades per aconseguir el que mai hem aconseguit. Però sempre amb un sentit positiu, i fins i tot optimista. A vegades semblava que es desanimava, però no. Era absolutament positivista. Per això ha mort al peu del canó, jove, massa jove, i amb molts projectes a la butxaca.

Tià, des de l'ampli firmament, des de damunt dels estels, no ens oblidis. Pots estar segur que nosaltres no t'oblidarem i en la mesura que puguem mirarem de mantenir viva la torxa que tu ens has deixat, ben encesa, ben viva.

(*) Pep Collelldemont és periodista