En Tià, com se'l coneixia en tots els ambients, sempre va ser una persona noble i sincera. Com dirien popularment, sense pèls a la llengua. Puc dir que a l'època en què vaig ser degà del Col·legi d'Advocats, va ser una persona amb la qual sempre vaig poder comptar per la seva sinceritat i noblesa, noblesa tant amb la institució com amb mi mateix. Era el seu tarannà i la seva manera de ser.

Sé que tenia molta feina per fer, però estic segur que, professionalment, el seu fill Benet ha recollit l'herència del seu pare, i sabrà continuar i millorar l'escola d'en Tià. Personalment, el trobarem a faltar per xerrar i comentar afers de la justícia, l'advocacia, la política, etc... També el mateix Col·legi d'Advocats, on sempre es presentava a les eleccions, per crear, com deia ell, «ambient col·legial», sempre crític i positiu.

Aquest any, en què celebrem el seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, també el trobarem a faltar, ja que ell era un gran lluitador i defensor d'aquests; en qualsevol acte que s'organitzi, ja sigui pel mateix Col·legi com per altres institucions, tindrem el buit de la seva persona, però no del seu esperit.

Descansa en pau, Tià.

(*) Josep M. Prat Sàbat és exdegà de