Quan una pel·lícula americana surt bona ho celebro, i avui em ve de gust compartir amb vostès la darrera raresa. Es titula Antes que el diablo sepa que has muerto i l'ha dirigida un senyor de 84 anys que es diu Sidney Lumet. Hi ha gent que es pensava que Sidney Lumet ja era mort. Sidney Lumet és viu.

Va de famílies. Jo no sé què ho fa, però els grans directors de cine així que es fan vells passen comptes amb la institució familiar. La darrera pel·lícula de Hitchcock va ser Family plot, un títol que ja ho diu tot. La darrera de John Huston va ser Dublinesos (Els morts). Abans, John Huston havia dirigit El honor de los Prizzi, que igualment anava de disseccions familiars. Huston, que llavors ja era vell, es devia pensar que potser era la seva darrera pel·lícula. Va viure dos anys més i en va poder fer una altra que insistia a situar les relacions familiars en primer pla. Orson Welles va fer El cuarto mandamiento. D'acord, era la seva segona pel·lícula, però és que Welles sempre s'avançava i sempre va tenir clar que li calia anar de pressa a fer l'última perquè potser no n'hi deixarien fer cap més.

Igual que molts animals, que quan senten la mort a prop es reclouen en l'espècie, hi ha directors que en el moment vital de compromís se senten impel·lits a acompanyar-se de personatges que són pares i són fills. L'acompanyament no sempre dóna resultats estimulants, i els fills d'Antes que el diablo sepa que has muerto són material de contenidor marró, que és el del rebuig impossible de reciclar. Sidney Lumet es val d'un guió perfecte i endimoniat que a mi em va recordar el de La huella potser perquè La huella també és la gran última pel·lícula d'un altre gran, Joseph L. Mankiewicz, i té un matrimoni en crisi al fons.

A l'entrada del multicinema no sabia si decidir-me per Indiana Jones o per Lumet. Vaig optar per Lumet. Ja hi haurà temps de veure la darrera de Spielberg, i quan dic la darrera hi incloc la que ens farà quan reposi de tantes aventures.