Gent d'Esquerra va aconseguir l'objectiu. Unes 2.000 persones i centenars d'estelades van omplir ahir la sala central de l'antiga fàbrica de La Farga, a l'Hospitalet de Llobregat. Una setmana després de l'acte central de Carod-Rovira, Puigcercós i Ridao van fer una demostració de força, almenys en números. Allà hi havia els consellers de la Generalitat Carme Capdevila, Jordi Ausàs i Josep Huguet; diputats al Parlament com Anna Simó o Xavier Vendrell i al Congrés com Joan Tardà; nou dels dotze presidents regionals; trenta dels prop de cent alcaldes d'ERC que donen suport a la candidatura; el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca; i, a més, representants dels principals sindicats obrers i d'entitats com Òmnium Cultural, la Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés o la Plataforma per la Llengua.

Els discursos encesos d'independentisme, un públic que es preparava per al partit de futbol de la selecció catalana i les cançons de Serrat i Lluís Llach van fer esclatar d'entusiasme els partidaris de Puigcercós i Ridao. Tanmateix, i just en l'equador de la campanya precongressual, Puigcercós va avisar els seus afins: «Això no està guanyat. Cal convèncer els militants i fer un nou esforç per obtenir una gran majoria de vots el pròxim dia 7 de juny».

Els discursos de Puigcercós i Ridao van semblar ahir que estaven absolutament pensats per l'endemà del congrés. Almenys, en dos sentits: d'una banda, la crida a la unitat; i, de l'altra, la proposta de refundació. «El dia 7 serà el principi d'una nova etapa de llibertat i de justícia social per al nostre país», va cridar Puigcercós. «Tenim una gran oportunitat històrica per redreçar la situació actual i fer una refundació del partit», havia dit just abans el seu company Joan Ridao.

El candidat a presidir Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, va marcar els dos grans objectius del partit, en cas de victòria, i que consisteixen a aconseguir «una majoria social» «per poder passar del dret a decidir al poder de decidir» i, a curt termini, obtenir el concert econòmic amb vista al 2010. Per fer-ho, Puigcercós va obrir la possibilitat d'arribar a pactes amb «les forces polítiques catalanistes». En la mateixa línia, Joan Ridao va destacar la necessitat de fer «compatible el partit amb el govern», tot i que creu que la nova direcció ha de ser «exigent» i no pactar «a qualsevol preu».

Quant al futur del partit, Puigcercós tampoc vol excloure ningú i va assegurar que, junt amb Gent d'Esquerra, hi seran «els companys que són en altres candidatures», ja que, com va dir Ridao, «aquests també són d'Esquerra». Perquè s'entengués bé, Ridao va triar una metàfora: «Hi ha un gran vaixell que hem de fer virar, però sense cops de timó.»

Ridao apostava així per dur a terme el canvi que necessita el partit «de manera ordenada» i incloent tots els corrents interns del partit, fent referència a ERC com una orquestra, en què tots toquen diferents instruments però segueixen «la mateixa partitura».