Aquest diumenge, la gent de l'Ebre hem tornat a omplir els carrers d'Amposta de blau i de nusos blancs. Érem molts, tants com fa sis anys: els de sempre, alguns de nous que abans no hi venien, no gaires, i alguns que venien i ara han deixat de venir. Sembla que sigui lògic i natural que un canviï el discurs quan passa del govern a l'oposició, o a l'inrevés. Sembla que aquells que no canviem el discurs haguem de donar explicacions, fins i tot. Doncs no, no canviem el discurs perquè dèiem i diem el que sentíem i el que pensàvem, amb el cor i amb el cap. I si això a algú no li encaixa, i si això és inusual i atípic entre la classe política, doncs ho assumirem: som inusuals i atípics, mantenim les conviccions, i lluitem al carrer per elles, als despatxos, al Parlament, al Senat, als ajuntaments, i fins i tot alguns companys que no poden acompanyar-nos a les manifestacions ho fan des de dins del mateix govern.
És cert, i vull dir-ho ben alt, estic cansada que em preguntin per què vaig a la manifestació, i que al mateix temps ningú s'estranyi el més mínim que alguns que no hi han anat mai hi vagin, i d'altres que hi van anar sempre, ara no hi vagin. Ho diré per darrera vegada, vaig a la manifestació pel mateix motiu que hi anava quan el pla hidrològic, pel mateix motiu que hi anava contra el pla Borrell, o contra el minitransvasament: perquè estic i estem en contra dels transvasaments, contra els macro del PP i CiU amb 1.050 hm³ anuals per a tota la vida, contra el transvasament del Roine que suposa una idea de país insostenible, i contra els micro de 30 hm³ una vegada a la vida, segons ens diuen. I per a mi, i per a tots els companys d'Esquerra de l'Ebre, la defensa del nostre territori està per sobre de qualsevol oportunisme. No anem contra ningú, estem a favor del territori i del país.
Aquesta primavera ens han plogut nusos blancs. Continua plovent i s'ha acabat l'emergència nacional tan proclamada. Amb una mica de sort, plourà prou per passar fins al maig de l'any vinent, data mítica per a la construcció de les dessalinitzadores. Avui hem passat del 20% de reserves a més del 32%, i encara cal esperar que l'aigua que ha plogut aquests dies arribi tota als embassaments, i els pronòstics són que continuï plovent. Molts catalans s'han cregut que estàvem en una situació d'emergència nacional, i que per aquest motiu calia fer un transvasament en contra de la mateixa filosofia dels partits del govern. Cal que refem els números dels cabals necessaris, amb tota la transparència del món, i si els números ens donen que podem arribar fins al maig vinent s'ha de replantejar tot. Si no ens haurem de creure a aquells que diuen que el que es pretén és aprofitar l'excusa de la sequera, per tirar endavant allò que ja es volia fer: interconnectar les xarxes.
Les obres encara no han començat, i ja no hi ha cap pressa, i el govern ha de ser coherent amb el que ha estat dient fins avui, perquè, si no ho és, les Terres de l'Ebre tindrem molts motius per pensar que ens han enganyat, i amb nosaltres a tot el país.
*Marta Cid és diputada d'Esquerra al Parlament de Catalunya.
