Els historiadors Roc Salvadó i Lluís Margarit van aconseguir combinar un interessant còctel polític divendres passat, amb una taula rodona que va reunir els quatre alcaldes de Tortosa des de la recuperació de la democràcia. Per començar, Vicent Beguer va destacar que la Tortosa del 1979 no s'assemblava gaire a l'actual. Tot i que feia poc que s'havia posat en marxa el polígon industrial Baix Ebre, la crisi econòmica va fer que nasqués amb moltes dificultats. A més, Tortosa es trobava en fallida psicològica per la segregació de les pedanies del Delta. «L'Ebre ja no desembocava a Tortosa, i Tortosa ja no arriba al mar», va dir Beguer, que no va poder evitar que entre el públic es comentés que aviat la mar tornarà a arribar a la ciutat. Segons Beguer, el seu mandat, que va allargar-se fins al 1995, havia de centrar-se en cinc eixos: reforçar la catalanitat de la ciutat, reafirmar la capitalitat de Tortosa al territori, promoure el desenvolupament cultural i econòmic, portar els serveis a tots els barris i pedanies, i ordenar el creixement urbà. A primera vista, són uns reptes que continuen vigents 30 anys després, com si Tortosa no hagués avançat en res. Però Beguer va aclarir que alguns d'aquests reptes sí que s'han aconseguit, i va defugir el tradicional victimisme tortosí per la falta d'infraestructures i el retard de la vegueria. De fet, Beguer va posar l'exemple de la Sénia, «un poble molt dinàmic encara que no és capital ni té bones comunicacions».

Per la seua banda, Marià Curto també va lamentar que durant la primera part del seu curt mandat (1995-1999) va haver de lluitar contra el «pessimisme i la falta d'autoestima» dels ciutadans, una sensació que va agreujar-se amb els diferents intents de transvasament de l'Ebre i la pèrdua dels trens de llarg recorregut per l'entrada en funcionament del corredor del Mediterrani. Amb tot, Tortosa va encaixar prou bé el cop i va intentar recuperar-se amb l'inici dels primers estudis universitaris i la invenció de la Festa del Renaixement. Curto també va confessar que només a finals del seu mandat va detectar la degradació i el despoblament del nucli antic. Segons Curto, el seu mandat va ser un període de renovació «frustrada», que va servir per posar les bases de la Tortosa actual. Optimista sobre el futur, Curto va apostar per acabar de «relligar» la relació de Tortosa amb els pobles del municipi, descartar una industrialització a l'antiga, i aprofitar el nou pla d'urbanisme per afavorir la implantació universitària, consolidar la renovació del nucli històric i del comerç, i aconseguir un major benestar dels ciutadans. «Ferran té molta feina», va concloure Curto, dirigint-se a l'alcalde.

Però abans de Bel encara va parlar Joan Sabaté. L'exalcalde socialista, historiador, va fer un repàs de la decadència de Tortosa, que al llarg dels últims segles va anar perdent posicions «al rànquing de les ciutats catalanes». Però Sabaté va dir que després d'haver superat l'estancament demogràfic (Tortosa ja té més de 38.000 habitants) s'obren noves oportunitats. Fins i tot va destacar que un dels fets positius de la pèrdua dels trens és que ara Tortosa podrà urbanitzar els terrenys de Renfe. A més, Sabaté va aprofitar per destacar l'herència positiva del seu mandat de vuit anys (1999-2007). De fet, Ferran Bel (CiU) serà l'encarregat de gestionar els nous projectes i confirmar aquest canvi de tendència de Tortosa. Bel va admetre que l'estabilitat del govern municipal li permetrà fer-ho amb més tranquil·litat, però que l'Ajuntament necessita el treball i la complicitat de tots els ciutadans. «El victimisme tortosí té una part de llegenda urbana», va afegir-hi l'alcalde. «Si no hi ha trens, no hi ha trens; no ens hem d'autoflagel·lar perquè el gran repte de Tortosa és creure en el seu futur», va dir Bel.