El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, ha arribat a una transacció amb els grups de CiU i del PP per desblocar l'anomenat «estatut» del conseller de districte, que entrarà en l'ordre del dia de la comissió de la Presidència que es farà demà. El principi d'acord, que encara es pot modificar en funció de les negociacions obertes, implica que l'equip de govern podrà posar en nòmina dos dels representants del PSC i d'ICV-EUiA als territoris –l'un amb dedicació exclusiva i l'altre amb dedicació plena–, i que les forces de l'oposició disposaran de tres consellers a cada districte també en règim de dedicació plena. El vistiplau de la federació i dels populars a la proposta, però, està condicionat al fet que l'alcalde, Jordi Hereu, renunciï a nomenar més comissionats o delegats sectorials o territorials. «Ells tenen molts instruments per alliberar gent i hem d'aturar-ho», va explicar la regidora portaveu del PP, Àngels Esteller. El seu homòleg de CiU, Joaquim Forn, va coincidir en el fet que el reconeixement i la potenciació de la feina dels consellers de districte, que persegueix la reforma, no es pot convertir en un avantatge de mitjans humans pel bipartit, en detriment de les limitacions que afecten l'oposició.

En aquest sentit, CiU i el PP van aconseguir al llarg de la setmana passada retallar l'objectiu inicial de Martí que l'equip de govern als districtes tingués dos consellers amb dedicació exclusiva, que suposa unes 40 hores setmanals de feina i una retribució superior als 40.000 euros bruts anuals, a més d'un tercer amb dedicació plena, per a la qual es preveuen unes 20 hores de feina i un sou de 18.000 euros bruts anuals. Ara, segons les fonts consultades, es parla només d'un conseller «alliberat» i d'un altre a temps parcial que «s'equilibrarien», en paraules dels portaveus de la federació i dels populars, amb els tres que designarà l'oposició per ocupar les places que els corresponen de dedicació plena. A més, els consellers que es vulguin acollir a aquesta última opció –pensada per als portaveus dels grups– podran triar entre ser retribuïts mitjançant un sou o a través de dietes, de tal manera que no es vegin afectats per cap tipus de règim d'incompatibilitats, tot i que si opten per les dietes la seva remuneració disminuirà fins al llindar dels 10.000 euros i escaig. La resta de consellers dels districtes mantindran l'actual dedicació ordinària i veuran millorada la contraprestació econòmica que reben per la seva feina fins a uns 700 euros mensuals, que cobraran en forma de dietes.

Tant Forn com Esteller han reiterat la predisposició de les seves formacions a donar suport a aquesta modificació de les normes de funcionament dels districtes, que des del govern de la ciutat es planteja com a primer pas per implementar una segona descentralització basada en els barris. Amb tot, admeten que els «serrells pendents» són prou gruixuts per obligar a ajornar l'acord o mantenir les negociacions fins el ple de l'Ajuntament, que se celebrarà a finals de mes.

Per la seva banda, ERC es manté en la seva oposició al canvi de reglamentació ja que creu que s'estan creant «estructures fictícies», segons ha manifestat la regidora Ester Capella, que no van acompanyades d'un increment de les competències dels districtes ni dels consellers.