El baròmetre d'opinió política de primavera del CEO s'ha elaborat sobre una mostra de 2.000 persones. I un 42,9% de la població ha situat la sequera en la llista de problemes. El director de l'ens, Gabriel Colomé, va puntualitzar que es tracta d'una preocupació «conjuntural» que hauria d'anar a la baixa en el pròxim sondeig si continua plovent.
Un 19,9% dels enquestats també ha considerat el PSC com el partit que «pot donar millor resposta al problema». CiU ocupa la segona posició (10,9%) i, al darrere, apareixen el PP (3,7%), ERC (3,5%) i la formació que gestiona la sequera, ICV-EUiA, que només rep la confiança d'un 2,8% dels participants en el sondeig. Malgrat això, el 37,6% de la població va respondre que cap partit pot donar una bona resposta al problema.
IMMIGRACIÓ I HABITATGE
Després de la preocupació conjuntural per la sequera, la immigració es manté com una altra de les principals inquietuds (27,2%), seguida de l'accés a l'habitatge (20,4%) i la crisi econòmica i l'atur (al voltant del 20%). Les infraestructures del país –una mica bandejades per la sequera– i la insatisfacció política, aquest cop, només són percebudes com a problemàtiques per un 12% dels enquestats.
Pel que fa a la desacceleració de l'economia, el 58,8% dels catalans opina que ara és pitjor que fa un any i un 40,6% pensa que encara empitjorarà de cara al 2010. Malgrat això, prop de la meitat dels enquestats asseguren que la seva economia familiar continua igual. I un 11,7% reconeix que ara els va millor que durant el 2006.
AUTONOMIA «INSUFICIENT»
El baròmetre reflecteix que el percentatge de persones que consideren que els catalans han assolit «un nivell insuficient d'autonomia» política es manté per sobre del 60%, prop del doble dels satisfets. En els darrers tres mesos han disminuït lleugerament (del 19,4% al 17,6%) els partidaris que Catalunya sigui un estat independent. El sentiment federalista també ha davallat tres punts, fins al 33,4%. Aquesta vegada, però, pugen fins al 38,9% els satisfets amb el règim de comunitat autònoma i hi ha un 5% que rebaixarien Catalunya a l'estatus de regió.
LA POLARITZACIÓ DEL 9-M
El sondeig també analitza l'actitud dels votants durant la campanya i els comicis generals del 9 de març passat, i constata l'alta polarització. Tot i que, evidentment, el segment més nombrós és el del 19,7% de persones que van votar el que més els convencia –per simpatia o per afinitat–, un 12,9% de la mostra enquestada ha admès directament que va votar «en contra del PP», mentre que un 11,8% addicional va optar pel «vot útil». Només un 4,1% va assegurar que la campanya o les promeses el van fer decidir. I un 3,9% va apostar «pel menys dolent». Malgrat això, el 68,7% avalua «més aviat positivament» el resultat del 9-M.
CHACÓN S'APROPA A DURAN
El capítol de valoració dels líders manté el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, com el més ben puntuat (6,01). Destaca l'escalada de la ministra de Defensa, Carme Chacón (PSC), que ha passat de 4,97 a 5,97 en tres mesos. Per darrere, se situen el president de la Generalitat, José Montilla (5,48); el líder de CiU, Artur Mas (5,33); Joan Herrera (5,07); Joan Ridao i Joan Saura (4,81); Josep-Lluís Carod-Rovira (3,95), i Daniel Sirera (2,80), que tanca la llista. La nota mitjana dels polítics recupera el nivell de l'aprovat ras, i passa del 4,89 del gener al 5,10 registrat a l'abril.
)
