| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
divendres, 16 de maig de 2008 > La primera antologia de blocs literaris en català recull cent textos
«La catosfera literària 08» és un «blook» que es ven com un tast de la «literatura del futur»V. GAILLARD. Barcelona La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català (Cossetània) recull cent textos de cent blocaires que escriuen en català sobre temes literaris en formats molt diversos, com ara la creació literària, el comentari, la ressenya d'altres llibres, la reflexió o l'assaig. L'antologia és una iniciativa d'un dels blocaires més veterans, Toni Ibàñez, que va tenir la idea d'aplegar els textos després de l'èxit assolit en les Jornades de la Catosfera, organitzades a Granollers al gener i en les quals van participar 250 persones. L'antòleg reivindica el bloc com un nou mitjà d'expressió i augura que és la «literatura del futur». «Normalment es digitalitzen llibres, però nosaltres hem fet el camí invers i hem passat a paper literatura digital.» Jordi Ferré, editor de Cossetània (que també escriu un bloc, De tard en tard), manté que els blocs són «notícia», per tant, resulta «lògic» que els mitjans analògics acabin reflectint el món digital. El llibre, prologat per Biel Mesquida (pare del bloc Plagueta de bord, un «reservori» particular on va a pouar a l'hora d'elaborar els textos i publicar-los en paper), neix de l'experiència reeixida d'unes jornades que un altre entès, Marc Vidal, va organitzar a Granollers al gener, on es van superar totes les expectatives d'assistència, amb 250 persones inscrites. Toni Ibàñez, que va coordinar una jornada sobre blocs literaris, va decidir tirar endavant el projecte d'una antologia i va obrir una convocatòria des del seu bloc (Entrellum). Van presentar-se 140 aspirants que van enviar els seus millors textos. D'aquests, se'n van triar cent per la seva qualitat literària: «Hi ha de tot, reflexió, assaig, ressenyes, fet que demostra la vitalitat del català a internet, i són textos de blocaires d'arreu dels Països Catalans i fins i tot n'hi ha un que escriu des de Nova York», diu Ibàñez. Les edats van dels 19 als 63 anys, i alguns prefereixen mantenir l'anonimat. Ibàñez riu quan explica que el llibre és un «blook», és a dir, uns blocs que s'han convertit en llibre, com ha passat amb L'home que mira, de Ramon Alcoberro, i els Blocs de Ciència, de Daniel Closa. L'antòleg insisteix que no es tracta d'un llibre «exhaustiu» sinó representatiu de la creació blocaire dels últims anys. De fet, la majoria de textos són del 2007. Alguns dels textos compilats provenen dels blocs Espai tancats, d'Ester Andorrà; Tinta xinesa, de Biel Barnils, El llibreter; L'efecte Jauss, de Quim Roig; La cuca al cau, de Gatot, i Nausica, de Carles Mulet. Els blocs constitueixen un gènere literari nou? Ibàñez assegura que imposen una manera d'escriure molt concreta: «No només per la provisionalitat, sinó també per la immediatesa i la proximitat amb els lectors.» El que més valora, però, és que aquí l'escriptor «no depèn de cap editor, ni de cap jurat, sinó que aboca al món els seus textos». Marc Vidal, per la seva banda, defensa que el més important de la literatura electrònica és que trenca fronteres pel que fa la creació individual i obre la possibilitat de fer-la col·lectiva. «Els blocs individuals no tindran sentit perquè es faran conjuntament», diu. Els usuaris, al mateix temps, podran escollir quan i com llegir. En aquest punt, Ibàñez afirma: «L'autèntica literatura digital no pot ser posada a paper, només pot ser llegida des de la pantalla i utilitzant els recursos d'aquesta eina que és internet.» Ferré destaca el fet que en la literatura digital ja no cal la mediació de l'editor: «Fins ara els escriptors havien de passar pels editors, que decideixen què s'ha de llegir, i finalment molts llibres s'acaben editant pels contactes; en canvi, internet permet una socialització màxima de la literatura.» Ara bé, una cosa és evident, el «paper» encara manté tot el seu prestigi, tal com assumeix Vidal a contracor: «Està clar que els 140 blocaires que es van presentar aspiraven a poder ser publicats.» |
 | |||
|