Les últimes informacions fetes públiques sobre l'últim episodi de contaminació radioactiva a la central Ascó I són suficients per condemnar, sense apel·latius, la gestió que n'ha fet l'empresa. Dimecres es donava a conèixer que la mateixa central va manipular el sistema de detecció de radioactivitat al sistema de ventilació perquè no es disparés l'alarma i no haver de notificar el succés. L'accident, ocorregut el novembre de l'any passat, va desencadenar en una fuita de partícules radioactives, que no van ser detectades fins a mitjan mes de març.

Els fets, confirmats des del mateix Consell de Seguretat Nuclear, no donen peu a gaires justificacions de la nuclear i, més enllà de les conseqüències punibles que hi puguin haver arran dels nivells de radiació emesos, eleva el succés a la categoria de vergonya nacional i falta total d'ètica pels responsables de la central.

En aquest cas, manipular els mecanismes de control és sinònim de manipular l'opinió pública i rifar-se –de manera conscient– de la salut de les persones, les que treballen a la nuclear i les que hi conviuen. La notícia ha tornat a activar l'alarma social i la indignació d'ecologistes i entitats antinuclears s'ha fet majúscula. Però més enllà dels discursos i les declaracions de descrèdit que es puguin fer durant aquests dies –tant des de partits polítics, com des de tot tipus d'associacions– el que cal ara és un càstig exemplar que vagi més enllà de sancions econòmiques irrisòries per al volum de negoci d'una central i, si cal, recórrer a la via penal per aclarir si el comportament dels responsables de la central ha estat o no delictiu. Només amb accions contundents i amb transparència informativa es pot tornar a intentar donar crèdit a la gestió d'una indústria que, en el cas d'Ascó, està perdent a marxes forçades la poca confiança que molts ja li havien atorgat.