Sovint amb el suport del PP –tant que la resta de partits de l'oposició hi veuen un pacte a l'ombra–, Manuel Bustos s'ha hagut d'acostumar, en aquest nou mandat, a governar en minoria. I ho ha fet pactant puntualment amb tots els partits, fins i tot amb els que després critiquen que treballi amb el PP. El flamant pacte local per a les infraestructures l'ha secundat CiU, això sí, amb un vot particular on detalla les discrepàncies amb el document. Caldrà veure si l'acord es converteix, com auguren les forces que se n'han quedat al marge, en lletra morta, ja que es tracta «només» d'un llistat on no es prioritzen les actuacions més urgents.

L'alcalde assegura que Sabadell té compromesos pels propers anys mil milions d'euros en inversions per part d'altres administracions. Aquesta pluja de milions va caient en forma de xàfecs puntuals aquí i allà. Al gener en va caure un a l'oest de la ciutat, per fer-hi un nou tram de la ronda que ha d'unir l'autopista C-58 amb la carretera de Matadepera. Hi ha qui no vol que plogui per fer la ronda del Vallès, perquè consideren que aquesta via és el mateix que el quart cinturó i malmetria els últims espais verds que queden al municipi.

De totes les discrepàncies polítiques sobre infraestructures, més enllà del túnel d'Horta i de la interpolar sud, que queden més lluny del terme municipal sabadellenc, les principals divergències entre els partits són el tram nord de la ronda Est i una de les carreteres amb més denominacions de Catalunya: quart cinturó, ronda del Vallès, autovia orbital o B-40. Totes dues rondes podrien malmetre el bosc de Togores i el torrent de Colobrers. En canvi, la ronda Nord, el traçat de la qual coincidirà amb el del quart cinturó, gaudeix d'un consens més gran, ja que es planteja com a desllorigador dels mals de la mobilitat entre Sabadell i Castellar. Actualment, agafar l'autopista per a un castellarenc es converteix en un llarg periple en hores punta per la Gran Via o l'Eix Macià de Sabadell. La carretera que uneix els dos municipis registra un volum de trànsit de gairebé 30.000 vehicles diaris.

Pel que fa al tren, el govern municipal es prepara per quatre anys d'obres al Centre, Gràcia, la Creu Alta, la plaça d'Espanya i Ca n'Oriac per la construcció de cinc estacions. Tot i que s'ho mira com un espectador més, ja que les obres no depenen del consistori, l'alcalde va assegurar que se'n feia «coresponsable». Els darrers mesos el debat s'ha centrat en la necessitat d'allargar els FGC encara més, fins a Castellar pel nord i Granollers per l'est. La pressió a la Generalitat està donant fruits.

EL PARC DE SALUT, AL TAULÍ
L'altra gran polèmica per fascicles que ha omplert els titulars de manera intermitent ha estat el futur del Parc de Salut, un projecte sanitari de recerca que es vol instal·lar a la caserna de la Guàrdia Civil, a tocar del recinte hospitalari del Parc Taulí. Per l'alcalde, el contenciós interposat pels partits de l'oposició –excepte el PP– contra el conveni de reversió de la caserna paralitzava la creació del parc. Al febrer, Bustos, a través de la consellera de Sanitat, Marina Geli, va sorprendre tothom en anunciar el trasllat de la primera fase d'aquest projecte a dins mateix del Taulí, en l'espai que ocupa actualment el pavelló Victòria Eugènia, que anirà a terra. La qüestió de fons és la titularitat de la caserna, que els partits del contenciós asseguren que ja pertany a l'Ajuntament en virtut d'un conveni de 1998 entre l'exalcalde Farrés i el director general de la Guàrdia Civil d'aleshores, un acord que el Ministeri de l'Interior no reconeix. Bustos va pactar el 2006 amb el ministre Pérez Rubalcaba el retorn de l'immoble a canvi de tres milions d'euros i un terreny de 5.000 m² a Sant Pau de Riu-sec per a la construcció d'una nova caserna. L'alcalde diu que el contenciós ha posat en perill les inversions milionàries que han de ploure per al Parc de Salut, però els quatre partits responen que Bustos es dedica a «crear alarmisme». L'altra sorpresa va ser l'anunci de retirada d'ERC del procés judicial, perquè el conveni del 2006 va passar finalment pel ple –al gener– i perquè considera que l'Estat es va despertar per reclamar la caserna quan el ple va aprovar una requalificació –el 2004– d'una quarta part del sòl per construir-hi pisos. La venda d'aquest terreny –que encara no s'ha fet– ha de generar onze milions d'euros. «És lògic que l'Estat decidís que també volia participar dels beneficis», pensa ERC.

FI DEL «CAS VIMUSA»
Qui també s'ha fet enrere després de presentar una demanda judicial ha estat el govern del PSC, que va acusar d'injúries la portaveu d'ICV-EUiA, Carme Garcia, després que aquesta denunciés públicament el cas Vimusa, un dels capítols més incòmodes per a Manuel Bustos. Els ecosocialistes criticaven la participació de l'oncle de Bustos, Melquíades Garrido –president del Gremi de Constructors de Sabadell i Comarca i aleshores membre del consell d'administració de l'empresa municipal de l'habitatge Vimusa– en l'adjudicació de promocions a socis empresarials seus. Arran d'això, la creació d'un consell assessor de l'habitatge va donar cabuda a les entitats apartades del consell d'administració, que a partir d'ara només el formaran tècnics i polítics. Al voltant de la taula del nou consell assessor s'asseuran per primera vegada entitats bancàries, empresaris, sindicats i representants de l'Assemblea per un Habitatge Digne.

A imatge i semblança del pacte per a les infraestructures, ara l'alcalde vol impulsar-ne un per a l'habitatge. Sovint Bustos es vanta de les dades, confirmades per estudis de la Generalitat, de construcció d'habitatge protegit a Sabadell (un 30% el 2007, deu punts per sobre de la mitjana catalana). La capital vallesana és la segona de Catalunya on més habitatge social s'aixeca, per darrere de Barcelona.

ADÉU A SABADELL SOLIDARI
I l'altre consell que ha marcat l'actualitat és el de solidaritat, que substitueix l'extinta Fundació Sabadell Solidari. Les catorze entitats que la integraven es van posar en peu de guerra perquè el govern –com recollia el programa electoral del PSC– va proposar la creació del consell per gestionar el pressupost en cooperació amb l'Ajuntament. La fundació ho va interpretar com un buidatge de contingut de la institució, creada el 1999. Alguns dels arguments que el govern esgrimia eren que la fundació era tancada i calia modernitzar-la. Malgrat que la fundació va oferir canviar els estatuts per adaptar-se, si calia, a una nova realitat, el govern ho va rebutjar, fet que la va abocar a la desaparició. Les entitats pensen que l'operació respon a una fórmula de l'Ajuntament per controlar-les de més a prop, una reflexió que comparteixen des de l'oposició. Ho atribueixen a l'estil de fer política de l'alcalde. L'estil Bustos.