El CSN va fer públics ahir els informes que ha enviat a Greenpeace i al Defensor del Pueblo amb les respostes a les preguntes que aquests van formular sobre l'incident d'Ascó. A més de les dades sobre l'activitat radioactiva alliberada a l'atmosfera, en els documents destaquen altres detalls com ara la composició isotòpica dels llots vessats a la piscina de l'edifici de combustible del reactor, on es va originar l'incident que va contaminar el sistema de ventilació: «un 45% de cobalt 60, un 15% de cobalt 58, un 25% de manganès 54, un 8% de crom 51 i quantitats menors de ferro 59, niobi 95 i zirconi 95, tots ells isòtops procedents de productes de corrosió activats», segons ha explicat al CSN la central.

Aquest, però, diu a Greenpeace que «la quantitat d'aigua contaminada vessada al sistema de ventilació i la seva caracterització radiològica s'estan investigant en vista de les incerteses que presenten les estimacions fetes pel titular».

En les respostes que la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, fa al Defensor del Pueblo afirma sobre aquest punt: «En aquests moments hi ha dues magnituds que no s'han pogut precisar: l'activitat total que en forma de fangs contenia l'aigua que es va vessar a la piscina i l'activitat total vessada per la xemeneia.» «El titular, a sol·licitud del CSN, ha fet estimacions sobre totes dues, però els seus resultats no són acceptables i haurà de refer-les», hi afegeix.

Pel que fa al nombre de partícules detectades, el CSN explica que, a banda de les 120 que va comunicar la central, se n'han trobat 244 més entre el 9 i el 29 d'abril (Greenpeace va fer pública la fuita el dia 4), amb una activitat de 68,10 milions de Bq. «A més, el CSN ha detectat cinc partícules fora de l'emplaçament, tot i que en localitzacions molt properes a aquest», hi afegeix.

INCÒGNITES I INVESTIGACIÓ
El CSN també revela algunes incògnites sobre l'actuació de la central des que es va produir la fuita i no la deixa ben parada. Així, diu que «existeixen contradiccions entre les manifestacions del personal d'operació i el de protecció radiològica» sobre la notificació interna de l'incident que va tenir lloc, segons reconeix implícitament, perquè el procediment «no especifica què cal fer amb l'aigua i els fangs» que es van abocar a la piscina, «pràctica seguida en totes les recàrregues» de les dues unitats d'Ascó.

També destaca que la inspecció resident a la central no va ser informada «de cap anomalia en aquesta maniobra», que «el CSN no va requerir la descontaminació del sistema, atès que se li va comunicar com una activitat sense relleu especial» i desvinculada del vessament, i que «el titular hauria hagut d'emetre un informe de succés notificable el 26 de novembre» i que, en no fer-ho, va incomplir les instruccions sobre aquest punt. «Fins al 3 d'abril del 2008» no hi ha evidència escrita d'una fuita, de la qual, segons afirma, la inspecció resident es va assabentar «de forma fortuïta».

MONITORS ALTERATS
El CSN també revela, segons investigacions pròpies, que el 17 de març i entre els dies 25 i 28 de març es van trobar partícules, tot i que segons la central no se'n va trobar cap entre el 14 de març i el 2 d'abril. I aclareix com la contaminació va sortir de la central: «L'actuació del titular, en procedir de manera injustificada a l'augment del punt de tarat [dels monitors de radiació] va fer possible el canvi de ventilació d'emergència a normal», sense filtres.