Més enllà de la previsible victòria socialista en les eleccions municipals de fa un any, per al PSC mantenir els onze regidors va ser tot un triomf. I és que Joan Antoni Baron, el successor de l'històric Manuel Mas, necessitava revalidar a les urnes el càrrec. A diferència de fa quatre anys, des del primer dia es va apostar per refer el pacte tripartit que tan bons resultats va donar al soci majoritari. En aquest sentit, un dels dos socis petits, ERC, ha aconseguit marcar «perfil propi» i aixecar el vol. Amb la direcció del republicà Sergi Penedès, l'àrea de Cultura ha deixat de ser la germana pobra del govern municipal, que ha resolt la falta d'idees pròpies a cop de talonari i apropiant-se iniciatives d'altres municipis. A banda de la construcció del futur museu d'art contemporani que promou Lluís Bassat, Mataró també serà aquest estiu l'escenari del festival Shakespeare, que va néixer a Santa Susanna.

CAN FÀBREGAS.
L'afer de Can Fàbregas, com ja es coneix la polèmica, ha estat el conflicte més present durant aquest primer any de govern local. L'arribada d'El Corte Inglés al centre de la ciutat obligava a enderrocar una fàbrica protegida i mig oblidada. L'enrenou i la mobilització ciutadana que va provocar la decisió va trasbalsar el govern local, que acorralat, va decidir canviar de parer. Ara la solució pactada preveu traslladar peça per peça tot el conjunt industrial a l'altra banda del carrer. Una alternativa que tampoc sembla que hagi satisfet tothom. Tot i això, encara s'ha de veure qui pagarà l'actuació –el govern municipal vol que ho facin els promotors immobiliaris que aixequen pisos a la zona– i quan. El cert és que les obres de desmuntatge començaran aquest estiu, i les despeses, de moment, les assumirà l'empresa municipal Pumsa. Per satisfer les demandes dels botiguers del centre de Mataró, que se senten amenaçats per l'arribada d'El Corte Inglés, l'Ajuntament s'ha compromès a adequar una vintena de carrers.

«CAS CERNUDA».
A principi d'any saltava a la llum pública la detenció del cap de la policia local, Juan Francisco Giménez Cernuda, per conducció sota els efectes de l'alcohol. El cas es va agreujar perquè l'agent va comunicar-ho a l'Ajuntament un mes després. Posteriorment es va saber que el seu advocat era el cap del servei jurídic i administratiu del consistori, a qui l'alcalde havia triat perquè s'encarregués de l'expedient disciplinari contra Cernuda. La reacció, tardana, del govern va ser la suspensió cautelar de feina, però no de sou, del cap policial.

LLEI DE BARRIS.
Mataró és una de les poques ciutats mitjanes que en tres anys ha aconseguit fons del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per rehabilitar dos barris: Cerdanyola i Rocafonda. L'obtenció d'aquestes ajudes ha servit al govern municipal per deixar a punt plans integrals per a cada veïnat de la ciutat, amb l'objectiu de transformar i millorar la qualitat de vida d'aquestes zones.

EL PLE, FÒRUM DE DEBAT.
Si el mandat passat el ple ja es va convertir en el principal fòrum de debat i de manifestacions ciutadanes, aquest primer any no ha estat menys. La sala de sessions ha substituït el carrer com a escenari de protestes. Els veïns tips dels sorolls, els que reclamen que se suprimeixin les antenes de telefonia mòbil, els que reclamen més policia als barris, els botiguers que no volen obrir els dies festius, els que s'oposen a la reforma del mercat de la plaça de Cuba... són uns quants dels col·lectius que han portat les pancartes davant del govern local.

PLA D'HABITATGES I D'APARCAMENTS.
Mataró va acabar el mandat sent un dels municipis on s'havia construït menys habitatge públic de Catalunya. Per redreçar la situació, el govern local va presentar un pla molt ambiciós que preveu fer-ne 1.362 fins al 2011. Això mateix també es va fer per afrontar la demanda creixent d'aparcament. El compromís del consistori mataroní va més enllà, i aventura que en aquests quatre anys resoldrà tota la demanda que hi ha a la ciutat, amb més de 4.700 places noves.