Baltasar va utilitzar un símil mèdic per descriure la situació en què avui està Catalunya a causa del seu dèficit hídric: una malaltia que ha millorat gràcies a les últimes pluges, que han permès augmentar les reserves fins als 176,5 hectòmetres cúbics. De tota manera, el conseller va advertir, en vista de les «falses expectatives que ha creat l'últim episodi de pluges», que per arribar a una situació de normalitat caldria tenir unes reserves de 300 hectòmetres cúbics o, el que és el mateix, els pantans haurien d'estar a un 50% de la seva capacitat. «Això faria desactivar totes les mesures però encara estem lluny d'aquesta situació», va dir. Amb tot, va recordar el benefici que han comportat aquestes precipitacions, que han permès passar d'«estar a un pas d'entrar en emergència el 3 d'abril passat, quan els pantans estaven a un 20,16% de la capacitat, al 28,7% actual». L'any passat, però, durant aquestes mateixes dates i quan ja estava activat el decret de sequera, les conques internes estaven a un 56%, segons va assenyalar Baltasar.

En vista d'aquesta situació, el conseller va voler llançar ahir dos missatges: les últimes pluges han permès aixecar la prohibició d'utilitzar aigua potable per al reg de jardins públics i privats i l'ompliment de piscines gràcies a aquests 176 hectòmetres cúbics que hi ha als pantans del sistema Ter-Llobregat i que superen els 165 hectòmetres cúbics a què obliga el decret de sequera per sortir del nivell d'excepcionalitat 2.

D'altra banda, però, el conseller va admetre: «Al govern ens preocupa que es pugui produir una relaxació del comportament exemplar que els ciutadans, els regants, i la indústria han mantingut els últims mesos.» Per aquest motiu va demanar als ciutadans que mantinguin el consum responsable d'aigua: «Si bé l'objectiu fins ara era evitar entrar en emergència, ara farem tot el que calgui per no tornar a entrar en el nivell d'excepcionalitat 2», va dir. «I és que si torna l'absència de pluges i es rebaixa l'estalvi que fins ara han fet els ciutadans podríem entrar un altre cop en una fase d'alerta a mitjan estiu», va remarcar el conseller, conscient que és en els mesos d'estiu quan més difícil és que es redueixi l'estalvi d'aigua.

Per això, i parafrasejant el símil mèdic del conseller, la situació del malat podria fer necessària encara alguna «transfusió» perquè l'estat de salut no empitjori. Això comporta que continuïn activades totes les mesures d'emergència per evitar més restriccions i que inclouen la construcció de la canonada per allargar el minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona fins que arribi el «trasplantament» definitiu: la dessalinitzadora del Prat prevista pel juny.