La desena d'edificis i botigues que es proposa protegir són autèntiques joies de l'arquitectura de la seva època i, en alguns casos, dels últims exponents de corrents arquitectònics predominants en les seves èpoques. El més antic és el bloc Marull, en plena ronda Ferran Puig, dissenyat per Isidre Bosch i que data del 1907. D'altres, com les cases Escatllar, la casa Coll o el garatge Forné, mantenen el seu valor històric malgrat quedar inserits en la trama urbana d'avui.
L'equip de govern ha decidit acceptar el sostre edificable de diversos immobles que vol catalogar per garantir-ne la preservació dels elements arquitectònics i culturals més rellevants. Per Pluma, l'acceptació de l'edificabilitat en els diversos casos en què es planteja «no suposa una modificació substancial del que es pretén». En definitiva, l'Ajuntament reconeix els drets urbanístics dels propietaris dels immobles, però els obliga a conservar aquests elements més destacables des del prisma patrimonial.
En cada cas, la solució adoptada difereix. Així per exemple, a la casa Coll –situada a la ronda Pare Claret xamfrà amb Ultònia– es permetrà planta baixa i sis pisos. En l'actualitat, aquest edifici obra de l'arquitecte Josep Claret té baixos i cinc pisos, però el projecte original ja preveia sis pisos i l'Ajuntament va concedir l'any 1976 una llicència per arribar a les sis plantes. En aquest cas, el consistori només reconeix aquests drets adquirits. En tot cas, el regidor d'Urbanisme subratlla que en aquest edifici com en la resta dels que es catalogaran es podrà actuar segons s'estableixi a través d'un pla especial.
En el cas de les cases Escatllar, al carrer Canonge Dorca, es reconeix el sostre edificable permetent construir a l'espai de pati que tenen aquests habitatges, també obra de Josep Claret. Un dels casos significatius és l'edifici que ocupa el concessionari Seat, el garatge Forné. En aquest cas, s'obliga a mantenir el mur cortina de vidre característic i l'element que actualment serveix de rampa d'accés i establir un metres des de la façana a preservar.
El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va aplaudir que es vulguin conciliar els interessos dels propietaris amb els patrimonials, però va acusar l'equip de govern «de fer una política de protecció dependent de les expectatives de ser demandats», recordant el conflicte generat amb la protecció del xalet Tarrús. Puigdemont va acusar l'equip de govern de fer «una política patrimonial de façana, erràtica i mal gestionada». Pluma considera que l'estimació en part de les al·legacions «és un exercici de transparència» i considera que l'ànim de preservació patrimonial de Girona «ha posat en contradicció la llei» que mostra la complicació de protegir un immoble situat al centre urbà. Ara s'obre un termini d'informació pública per als deu edificis que es volen catalogar.
)
