El desenvolupament del front marítim que ha de servir a la ciutat per guanyar un barri nou a primera línia de mar, entre l'N-II i la via del tren, és un dels projectes més ambiciosos de Mataró. El conjunt d'actuacions urbanístiques, que es van engegar a final del mandat anterior, suposarà una inversió pública i privada de més de mil milions d'euros. Està previst que es construeixin un total de 2.600 habitatges, el 30% dels quals seran a preus públics, però també 6.000 places d'aparcament, el parc tecnològic Tecnocampus, un centre escolar, equipaments públics, zones comercials i d'oficines, espais d'oci i zones verdes. Tot i això, la crisi en el sector de la construcció sembla que afectarà de ple el projecte. El govern municipal ja ha admès que el desenvolupament serà més lent del que s'havia previst inicialment. De fet, aquest any s'havien de començar a construir els primers blocs de pisos, i amb prou feines les màquines han enderrocat les antigues naus industrials dels terrenys. A més, encara hi ha establertes unes quantes activitats que es resisteixen a marxar i amb les quals les promotores no han aconseguit tancar un acord perquè es traslladin.

En l'únic sector on ja comença a haver-hi grues és la zona del Rengle, on s'ha de construir el Tecnocampus –el parc «de la innovació», com l'Ajuntament vol que sigui anomenat–, però també edificis d'oficines. El projecte, que ha de servir per unir les dues escoles universitàries de la ciutat en un sol espai, s'ha presentat com la gran esperança per reflotar l'economia local, ressentida per la crisi del tèxtil. L'impuls de les noves tecnologies s'ha fet evident també en la posada en marxa del canal públic de la televisió digital terrestre.