La facturació de la llotja de peix de Sant Carles de la Ràpita va ser el 2007 de gairebé 16 milions d'euros, 1,4 dels quals gràcies als ingressos generats per les captures de llagostí. De fet, el llagostí és una de les espècies més preuades de la llotja rapitenca (el preu mitjà de venda supera els 20 euros el quilo) i una disminució de les captures es tradueix ràpidament en menys ingressos. En aquest sentit, el patró major de la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, Tomàs Fèlix, sosté que amb menys aportació d'aigua dolça al Delta hi haurà menys llagostins. «El creixement de les cries de llagostí va estretament lligat al volum d'aigua dolça», assenyala Fèlix. És per això que la confraria no està disposada a acceptar cap més extracció d'aigua de l'Ebre. «Actualment ja baixa molt poca aigua pel riu; per tant, no podem permetre que es plantege un altre transvasament», manifesta el president de la confraria. Els arguments que fan servir els pescadors són molt similars als dels aqüicultors de les badies del Delta, que també s'oposen a la interconnexió de xarxes.

Els llagostins no són les úniques espècies que es ressentiran de la prolongació del minitransvasament a Barcelona, sinó que els pescadors afirmen que el seitó, la galera i el llobarro també disminuiran. Fèlix destaca que hi ha estudis del Centre Superior d'Investigacions Científiques que constaten que el creixement de les cries de seitó depèn de l'aigua dolça que arriba al mar. «Sovint es culpa els pescadors de l'esgotament dels recursos marins, quan la realitat és que hi influeixen molts factors», diu el president dels pescadors de la Ràpita. La confraria també ha manifestat el seu suport a la PDE i la seua participació en la mobilització que el moviment social ha convocat per al pròxim 18 de maig a Amposta.