diumenge, 11 de maig de 2008
> Galiano narra el gran dia en la lluita dels barcelonins contra el feixisme
«El día de Barcelona» reconstrueix els fets del 36 en una crònica novel·lada
XAVIER CASTILLÓN.
Girona
La Fundación Anselmo Lorenzo d'estudis anarquistes ha fet una excepció en la seva línia editorial assagística, per editar una novel·la: El día de Barcelona, en què César Galiano reconstrueix les primeres i més intenses hores de la lluita del poble de Barcelona contra el feixisme.
|
Resident a Girona des de fa temps, César Galiano ha escrit guions de còmic, va dirigir la revista d'humor i subversió El Cacique i també és autor d'una altra novel·la, El exilio está aquí (2001). El día de Barcelona ha estat fruit d'un llarg procés començat el 2002, quan Galiano va assistir a una conferència de l'escriptor, historiador i militant anarquista Abel Paz a la UdG. «Va parlar d'uns fets poc coneguts: la revolució anarquista que va tenir lloc durant els primers mesos de la guerra, quan van coincidir quatre ministres anarquistes en el govern.» Amb una àmplia bibliografia, detallada en el llibre, Galiano va continuar la recerca a partir de testimonis de primera mà, com ara Wilebaldo Solano, antic dirigent del POUM exiliat a París, que «va combatre al costat de Durruti». Amb més de 90 anys, Solano ha facilitat a Galiano molts detalls del dia a dia d'aquells revolucionaris. El resultat és El día de Barcelona, una crònica novel·lada del que va passar a la ciutat a partir de les 10 de la nit del 18 de juliol del 1936, i sobretot durant les 30 hores següents, amb una descripció detallada que inclou l'hora i el lloc exactes de cada acció (23:15 horas, cuartel de Pedralbes), en una novel·la coral i amb molts escenaris simultanis. «És una lectura molt àgil, però també ha estat molt difícil d'escriure», diu Galiano, que després de quatre anys pensant en el llibre, el va escriure en pocs mesos, mentre rebia un dur tractament contra un càncer que ja ha superat. César Galiano narra «un triomf del poble i de l'anarquisme» en aquella primera batalla ciutadana contra els colpistes. «Però no callo res: quan el poble es passa, també ho poso.»
|
)
