diumenge, 11 de maig de 2008
> Girona ret homenatge a Antònia Adroher, la primera regidora de l'Ajuntament
Mestra, compromesa amb els ideals de la República i els drets de la dona, va morir el setembre passat
PAU LANAO CARME VINYOLES.
Girona
La biblioteca que porta el seu nom a Taialà, acollirà dissabte que ve, a dos quarts de dotze, el reconeixement de la ciutat de Girona a Antònia Adroher i Pascual (1913-2007), mestra de la renovació pedagògica, ferma combatent contra l'analfabetisme i les injustícies i, a la fi, disposada a defensar les idees transformadores de la República en la primera línia de la responsabilitat política. Ella i el seu company Carmel Rosa, mort un any abans, no van abdicar mai de la pròpia coherència en les difícils etapes en què van compartir la vida i per aquest motiu l'homenatge vol ajuntar tot el caliu popular i institucional que mereix la seva trajectòria.
|
+ Carmel Rosa i Antònia Adroher, a Perpinyà el 1944 i portades dels llibres que es difondran en l'acte d'homenatge.
|
|
Es va fer gran en aquells temps que el pedagog Salomó Marquès ha definit amb encert com la República dels mestres, quan es refereix precisament a persones com ella, als mestres de la República, homes i dones que volien canviar el país mitjançant l'educació al costat d'uns governants que es proposaven un objectiu idèntic. Aquest ideari compartit entre política i pedagogia en un escenari gaire bé irrepetible va donar a Girona els seus fruits en les figures de Miquel Santaló, professor de Geografia de la Normal i primer alcalde republicà; Cassià Costal, director de la Normal i primer president de la Diputació, i Antònia Adroher, mestra des del 1934 i primera regidora –de Cultura i Propaganda– de l'Ajuntament, nomenada el 21 d'octubre del 1936, tres mesos després de l'aixecament feixista. Què representava per a ella i per a la societat una fita com aquesta? Un exercici de coherència amb els seus ideals però també un pas decisiu en la lluita per la igualtat de la dona i la seva contribució en els afers públics, un camí carregat d'esculls tal com descriu en el paràgraf que reproduïm d'un article publicat a Presència el 1996. El cert és que Antònia Adroher, filla d'una família benestant i conservadora, es va rebel·lar contra el destí que li corresponia per naixement i des de molt jove i amb el suport del seu germà Enric va desplegar un intens compromís polític i social com a sindicalista de la FETE-UGT, fundadora del POUM i regidora de l'Ajuntament, càrrec que li permeté millorar les condicions d'escolarització dels infants. Després vindria l'exili, el retrobament amb Carmel Rosa, amb qui faria la resistència als nazis i compartiria a París vida i militància fins al retorn a Catalunya, on s'implicarien en la recuperació de la democràcia. Tots aquests passatges seran presents en l'acte de dissabte, a través d'una exposició molt didàctica que repassa la Girona del segle XX des de la mirada de l'homenatjada i de les paraules que li adreçaran l'alcaldessa Anna Pagans; el senador Lluís Maria de Puig; el fill del matrimoni, Germinal Rosa; el pedagog Salomó Marqués, i la biògrafa d'Antònia Adroher, Puri Molina. També es presentarà el llibre de Carmel Rosa Quan Catalunya era revolucionària (i feia la guerra) a càrrec de Raimon Obiols, Pia Bosch i Quim Curbet. (Vegeu-ne un avanç a sota.)
|
)
)
)
