Després d'una dormida que va durar des del 1808 fins al 1939 i d'una migdiada que es va allargar fins al 1976, Girona no es despertà del malson de cop: ho va fer amb molta parsimònia, badallant i estirant-se. Lentament, però sense parar, es transformà i passà de poble gran a ciutat petita, i ara es prepara per ser una ciutat mitjana, moderna, culta, neta, inquieta i, per tant, còmoda de viure. A part de l'esperit dels gironins, el qual té molt a veure amb aquesta progressió, hi ha hagut altres factors que hi han ajudat. Sense ordenació per prioritats de cap mena, se'n poden assenyalar alguns: la democràcia i l'encert –quasi sempre– dels alcaldes, la història i el Barri Vell, l'autopista i l'aeroport, la Costa Brava i els turistes, el call, la gastronomia i l'exposició de flors.
No faré aquí i ara –no toca– un panegíric d'aquests factors els quals –uns més i altres menys– han estat decisius en la progressió i creixement de Girona. El que sí que toca és remarcar la influència que ha tingut l'exposició de flors en el gran coneixement que hi ha a les comarques catalanes i a la Catalunya Nord de la ciutat de Girona. Amb l'excepció de Barcelona, cap més ciutat de Catalunya és coneguda com la nostra ciutat.
Les formes de vida actuals porten a viatjar pertot el món. Ja no es parla sols d'anar a França o a Itàlia: fa pobre. Es tracta de conèixer els dos hemisferis. La majoria de les variades províncies espanyoles, qui les coneix? I les comarques i ciutats catalanes? És corrent trobar joves d'arreu de Catalunya que coneixen Moscou, Bangkok, Nova York i Sidney, i no han estat a Tortosa i el Delta. El que sí que han vist almenys una vegada la majoria dels catalans és Girona i l'exposició de flors. Alguns vénen cada any i de fet són publicitat mòbil de l'exposició. En parlen amb amics i coneguts i amb qui els vol escoltar. L'exposició i el Barri Vell provoquen addicció.
Abans del 1976, la difusió del certamen s'havia circumscrit de primer a la ciutat i rodalies. Després es va fer una certa difusió per les comarques de Girona. Va ser a partir del 1979, en què es va crear l'Associació Amics de les Flors, que es va desenvolupar un pla de màrqueting professional, amb cobertura de ràdio, premsa, tanques i cartells murals i d'aparadors, arreu de Catalunya i sud de França. A la Costa Brava i Barcelona es van motivar les agències de viatges i els grans hotels i cadenes. Els resultats van ser espectaculars i a principis dels 80 començà l'autèntica invasió de visitants que de manera progressiva ha anat augmentant. El millor del fet, però, és que tot i que des del 1990 no s'ha fet cap més campanya publicitària important, la inèrcia d'aquella, el bon fer de l'exposició i el boca-orella tradicional, no tan sols han mantingut el corrent de visitants, sinó que l'han augmentat considerablement. És innegable: Girona s'ha posat de moda!
