Un dels reptes de qualsevol ballarí és interpretar el paper que encarna més enllà de la seva complexitat tècnica, una dificultat que s'incrementa en ballets romàntics com ara El llac dels cignes, en què es tira de la pantomima per explicar l'argument de la història. En aquest sentit, val a dir que Viengsay Valdés, que dijous va estrenar el paper de la reina dels cignes al capdavant del Ballet Nacional de Cuba, està feta tot un camaleó. I és un compliment. És capaç de ficar-se en la pell d'Odette, un cigne dolç i fràgil –una dona que vol però no gosa, que diu sí per retirar-se tot seguit– i poc després en el d'Odile (el cigne que en el darrer acte intenta seduir el príncep seguint les ordres del maligne Rothbart, el bruixot) i projectar maldat amb la mirada, per no dir foc, i fer de femme fatale sense problemes. I això no és tot, Valdés va fer gala d'una tècnica impecable amb uns fouetés enrevessadíssims que van deixar el públic, a banda de bocabadat, amb mal de mans de tant aplaudir. Amb uns equilibris sobrenaturals i unes transicions subtils, la ballarina cubana va fer creïble aquest personatge fantàstic, tot superant amb escreix la prova de l'aleteig: els seus braços semblaven tenir vida pròpia.Però el Ballet Nacional de Cuba va aportar al Tívoli una pila d'altres sorpreses agradables per als balletòmans/nes que posen en evidència que a Cuba ja poden estar canviant les coses, que el pilar del ballet, art nacional per excel·lència, sembla resistir. El primer ballarí masculí, Rómel Frómeta, va ser un príncep d'ensomni digne de qualsevol princesa encantada: amorós i tendre fent de partenaire, potent i vigorós en els grans salts, deixava en evidència les dimensions reduïdes de l'escenari. Els passatges corals de cignes del segon acte estaven perfectament polits i van encendre algun somriure entre el públic amb els seus gestos innovadors –segell d'Alonso–, com ara quan imiten, repartits en dos grups als laterals, l'esvelt coll dels cignes amb un braç alçat. Llàstima, un cop més, de l'embolcall estètic que desmereix la qualitat dels ballarins. Aliena als daurats i a les purpurines, Alicia Alonso, autèntica protagonista de la nit, va sortir al final de l'espectacle a rebre onades d'aplaudiments.
)
