dijous, 8 de maig de 2008
> El diccionari o la vida
la galeria
LLUÍS FREIXAS MASCORT.
¿No troben que avui ens ofenem amb molta facilitat? Si queda algú –individu o col·lectiu– que no s'hagi sentit mai injuriat per un anunci, un acudit o una frase feta, qualsevol dia l'entrevistaran al diari. Hem començat –i segurament era just– per evitar frases fetes de tota la vida: ja no podem treballar com negres, ni fer el pagès, ni anar deixats com gitanos, ni deixar-nos enganyar com xinos, ni permetem que els nens facin l'índio. Però hi ha ciutadans que no només voldrien eliminar l'ús d'expressions desafortunades sinó esborrar-ne el rastre dels diccionaris. No sé si hauran llegit res de la polèmica sobre el diccionari espanyol-anglès Collins. Si en busquen els rastres a internet veuran que ara ha revifat però que es remunta al 2006, com a mínim, i és deguda al fet que aquest diccionari inclou el terme polaco referit pejorativament als catalans. Això molesta força, es veu; però és clar, aquest ús existeix, per criticable que sigui, i els diccionaris (amb les excepcions oportunes) el recullen com el de la llengua catalana recull el terme xarnego, que és igualment execrable i igualment real. Sembla que, en algunes edicions, el Collins el considera d'ús familiar. Els que un servidor de vostès ha pogut consultar indiquen clarament que és d'ús pejoratiu. Ara bé, els diccionaris no aconsellen què dir ni com dir-ho: només descriuen la realitat lingüística, la mateixa realitat que, tractada amb un sanitós sentit de l'humor, ha donat nom a Polònia: la dels dijous a TV3, és clar.
|
