| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 7 de maig de 2008 > Lingüistes d'arreu del món debatran la creació de noves paraules a Barcelona
El I Congrés Internacional de Neologia té la vocació de perdurar per mitjà d'una associació estableV.G.. Barcelona Barcelona és la seu fins al 10 de maig del I Congrés Internacional de Neologia en les Llengües Romàniques (Cineo), organitzat per l'Observatori de Neologia, l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a la seu barcelonina de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'objectiu de la trobada, en què participaran especialistes d'arreu del món, és analitzar com es creen noves paraules, un fenomen que, segons Teresa Cabré, membre de l'IEC i catedràtica de lingüística aplicada de la UPF, permet veure l'estat d'una llengua. Els organitzadors es plantegen, a més, crear una associació internacional estable.
«Totes les llengües estan vives i en moviment, per això els neologismes són del tot naturals, el que no és tan natural és que no hagin suscitat cap interès des del punt de vista polític, ja que és un fenomen de caire sociolingüístic». Teresa Cabré assenyala que a través dels neologismes es pot veure l'evolució d'una llengua: «Si una llengua no és capaç de crear paraules noves per ella mateixa vol dir que passa alguna cosa.» En conseqüència, estudiar la neologia permet veure l'estat de salut d'una llengua. L'especialista destaca que, entre els diferents tipus de neologismes («paraules que encara no estan incloses en els diccionaris»), els que més interessen són «els espontanis», com ara els que apareixen en els mitjans de comunicació. D'això, se n'ocupa des de fa vint anys l'Observatori de Neologia, que recull sistemàticament els neologismes publicats en els diaris tant en català com en castellà. També existeix una xarxa d'observatoris de totes les llengües romàniques. «Al setembre vam posar en marxa una nova xarxa que recull els neologismes de les diferents varietats del català», va explicar la professora en roda de premsa. Cabré va anunciar que tenien previst demanar suport als mitjans de comunicació per tirar endavant la tasca de l'Observatori: «El nostre objectiu és promoure la neologia més enllà d'aspectes acadèmics.» De la seva banda, Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica (SF) de l'Institut, va plantejar una qüestió: «Si la Unió Europea serveix per estar connectats a nivell europeu, hauríem de fer el mateix amb les llengües romàniques i constituir un nucli de poder per poder treballar plegats i intercanviar mètodes i sistemes de treball. La Unió Europea s'ha d'aplicar també a les llengües d'Europa.» Martí i Castell va tractar d'aspectes com ara la «competitivitat de la llengua» que determina la seva vitalitat: «Una llengua competent vol dir que té recursos darrere i per això és capaç de crear nous termes.» El professor va explicar que, entre les llengües romàniques, n'hi ha de minoritzades, com ara el català, i d'altres que no: «Les minoritzades han de fer més atenció a la genuïnitat a l'hora de crear noves paraules, han de procurar controlar els estrangerismes i mirar de no introduir-los arbitràriament», una idea que comparteix amb Salvador Giner, president de l'IEC, per qui és important filar prim a l'hora d'acceptar neologismes en el context actual de globalització. Alguns dels termes que analitzaran aquests dies els especialistes en el congrés són blog, online, antisistema, ecosocialista i incívic, extrets tots dels diaris. El congrés ha superat amb escreix les expectatives de participació amb 230 inscrits i té la particularitat que no hi haurà traductors en cap de les diverses ponències programades, seguint tres principis bàsics: diversitat, respecte i intercomprensió. A més, la iniciativa, la primera que s'organitza d'aquestes característiques, té voluntat de perdurar, tal com va avançar Cabré: «El nostre objectiu és organitzar una sèrie de congressos cada tres anys i també ens plantegem crear en el futur una associació internacional de neologia.» El conseller de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod Rovira, inaugurarà el congrés juntament amb altres personalitats del món acadèmic a dos quarts de set de la tarda a la sala Prat de la Riba de l'IEC. |
)
 | |||
|