La Generalitat està estudiant prohibir la distribució de bosses de plàstic als comerços. Es calcula que a Catalunya cada setmana es consumeixen 10 milions de bosses de plàstic, les quals generen el 2% dels residus del país. Fins ara, el govern havia apostat per negociar acords amb les empreses de distribució d'alimentació, o bé aplicar una taxa. Ara, el govern ha apujat un grau més el nivell amb una proposta que, si prospera, obligarà a canviar de cop els hàbits dels consumidors i l'enfrontarà amb els sectors de la distribució i el plàstic.

Aquest canvi es deu probablement a la pressió que exerceix una directiva europea sobre reducció dels residus aprovada el 2006, que obliga a reduir el consum de bosses un 30% l'any 2009 i un 50% l'any 2012. L'enduriment del govern, a més, podria ser l'avantsala per acordar una possible taxa amb el sector. En tot cas, el calendari pressiona i per complir els objectius europeus, que el govern ha fet seus al programa de residus municipals de Catalunya 2007-2012 es necessitarà segurament alguna decisió contundent.

Però la Generalitat faria bé de no precipitar-se i de valorar les opcions més eficients per resoldre el problema. A Irlanda, una taxa que grava cada bossa amb 22 cèntims d'euro ha aconseguit reduir el consum de bosses de 1.200 milions anuals el 2001 a 70 milions el 2007. També s'han de valorar opcions com ara les bosses biodegradables que ja serveixen algunes cadenes de supermercats. Sigui com sigui, el govern ha de prendre una decisió que sigui no només ràpida, sinó sobretot eficient, que redueixi al mínim el problema. I no ha d'oblidar altres assignatures pendents de les quals és del tot responsable. Per exemple, la recollida orgànica als municipis de més de 10.000 habitants. És obligatòria per una llei que el govern encara no ha estat capaç de fer complir.