«Agustí Bartra no és un autor fàcil però tampoc difícil», diu paradoxal Jordi F. Fernández, un dels membres del comitè organitzador dels actes del centenari a Terrassa. La seva és una poesia peculiar, ja que escriu uns versos èpics moderns en què apareix mitologia grecollatina, catalana i aborigen mexicana. Sovint se'l vincula a l'univers literari de Walt Whitman. Bartra s'allunya de la poesia social i de la lírica intimista del moment. Per Jordi F. Fernández, és a l'exili on ell crea el seu estil, «l'experiència als camps de concentració el fa créixer com a poeta». Bartra va creuar la frontera com a soldat i va haver de patir en carn pròpia el camp de concentració d'Argelers. La seva experiència es va sublimar en una novel·la: El crist de 200.000 braços. La Institució de les Lletres Catalanes el va rescatar de la misèria i el va traslladar a Roissy en Brie. Va ser un encontre vital. Va congeniar amb membres de la Colla de Sabadell –Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, etcètera– a més d'altres noms com ara Pere Calders, Mercè Rodoreda i Anna Murià, entre d'altres. Fins llavors no havia destacat entre la intel·lectualitat literària. A partir de l'experiència al château francès, Bartra ja figurarà dins del grup literari que emprendrà el viatge a les Amèriques i que debatran si és convenient el retorn a Catalunya, vist que la dictadura s'allarga durant quatre dècades.
Bartra torna a Barcelona el 1970. Ho fa amb Anna Murià, la seva companya, però sense els seus fills, Roger i Elionor, que encara avui viuen a Mèxic. A Amèrica hi deixa l'estabilitat econòmica i el prestigi acadèmic (tenia la càtedra Juan Ramón Jiménez de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland, Washington). A la capital catalana del 1970, hi apareix com un desconegut. Jaume Canyameres, un altre dels impulsors del centenari que als setanta ja va apadrinar la parella d'escriptors a Terrassa, creu que tampoc hi va ajudar la seva actitud «a l'espera que l'anessin a buscar». Fernández lamenta també que es mantinguessin les distàncies amb els autors de la seva generació, llavors ja plenament reconeguts. Tot i així, al menjador de Terrassa hi sovintegen trobades amb Feliu Formosa, Sam Abrams i el jove Miquel Desclot, entre d'altres. Murià, que morirà el 2002, no deixarà mai de difondre l'obra del seu company. Arran del centenari, Abadia de Montserrat ha editat les anotacions que Murià va fer al poemari El llibre canta per tots dos.
Tot i el doble exili de Bartra, l'autor va aconseguir revisar i traduir la seva producció literària durant el seu exili i va publicar-la com a Obres completes a Edicions 62. L'estudiós Lluís Solà lamentava en la presentació del Barribrossa, de mitjan abril, que aquesta col·lecció només es trobi a les biblioteques universitàries i a la de Catalunya. No hi és en cap altra de pública, si s'exceptua la de Cervelló.
El Barribrossa va homenatjar l'any passat Josep Palau i Fabre. En aquesta edició ha parat atenció a Agustí Bartra, com ja va insinuar Oriol Izquierdo, president de la Institució de les Lletres Catalanes en el simposi sobre aquest autor que es va fer a finals de mes a la Universitat Autònoma de Barcelona i Terrassa. Aquest mes de maig, l'Ajuntament de Barcelona instal·larà una placa a la casa natal de Bartra, un gest que vol reconèixer la singularitat d'un poeta oblidat fins ara.
El Bartrian(n)a estrenat la temporada passada, en clau de lectura dramatitzada com una de les activitats de la Fundació Romea i que el Teatre Alegria de Terrassa va recuperar al febrer també es podrà veure a Guanajato (Mèxic) en una iniciativa cultural que l'Institut Ramon Llull té previst per a la tardor vinent. Bartra serà un acompanyant de luxe de Mercè Rodoreda (se sap que Carlota Subirós en prepara una dramatúrgia) i de Joanot Martorell (es recupera el muntatge Tirant lo Blanc, estrenat amb motiu de la Fira de Frankfurt de l'any passat i, posteriorment, revisat per fer temporada al Romea).
)
