He rebut un correu electrònic amb una curiositat. No sé si es tracta d'una informació nova o ja és caducada, però la desconeixia i per això l'explico. Resulta que almenys un dels coneguts diccionaris de la sèrie Collins (concretament el Diccionario Concise inglés-español, español-inglés, molt usat en la població escolar) recull el terme polaco i li dóna aquesta accepció: «(fam.) Catalan». És a dir, que en un llibre que, imagino, està acceptat pel Ministeri d'Educació i pel Departament d'Educació (en plena campanya per l'expansió de l'anglès entre l'alumnat com a llengua de coneixement obligatori), es dóna per fet que, familiarment, la traducció del terme espanyol polaco és, en anglès, catalan.

Aquesta informació l'he rebuda la mateixa setmana en què es torna a remenar la matèria estatutària i s'han donat a conèixer algunes filtracions sobre la deliberació que tenen al Tribunal Constitucional (TC). Segons sembla, el TC deixarà passar que en el preàmbul de l'Estatut hi digui que el Parlament defineix Catalunya com a nació, però deixarà clar que aquesta definició no té cap validesa jurídica. És a dir, que a efectes legals, el preàmbul de l'Estatut tindrà la mateixa validesa jurídica que el diccionari Collins.

A mi em sembla que comença a ser hora d'unificar criteris i que la sentència del TC hauria de recollir una fórmula semblant a aquesta: «La opinión mayoritaria de los catalanes, familiarmente conocidos como polacos, y expresada por el Parlamento autonómico, en el sentido de definir la comunidad autónoma de Catalunya como nación, carece de validez jurídica a todos los efectos».

Per deixar clar que el TC actua inspirat en l'àmbit general i no s'obsessiona per temes d'interès estrictament local, caldria que el gran tribunal expandís la seva doctrina amb una fórmula d'aquestes característiques: «Así como los catalanes son denominados familiarmente polacos, los valencianos podrán ser denominados eslovacos, y los baleares, ucranianos, quedando terminantemente prohibida cualquier forma de federación entre dichos territorios por cualquier motivo, incluido el cultural y lingüístico. Asimismo, los andorranos podrán ser denominados daneses, y los franceses residentes en los Pirineos Orientales, lituanos; sin perjuicio de sus respectivas legislaciones estatales.»

Tornant a la realitat, no sé si la llei de la memòria històrica preveu la retirada de símbols lingüístics, ni que siguin postfranquistes i que estiguin emparats per multinacionals de la indústria editorial (amb seu a Barcelona).