El finançament del món local és, sense cap mena de dubte, una preocupació per a tots els ajuntaments, i més en un moment en què tothom parla de la desacceleració econòmica –crisi, dit d'una altra manera– en la qual estem immersos. L'existència de dificultats financeres reals determina la configuració dels pressupostos municipals i, en conseqüència, les polítiques que acaben implementant els nostres ajuntaments. Aquest fet no és cap novetat. Parlar del finançament dels ajuntaments ens condueix de manera ineludible a un debat històric i de fons respecte al poc marge de maniobra de les corporacions locals per obtenir ingressos propis a través d'impostos i taxes municipals, i sobre la tipologia i el volum de transferències que es reben de la UE, de l'Estat, de la Generalitat de Catalunya o de les diputacions. Aquestes administracions i les associacions de municipis són els únics actors amb capacitat per avançar en aquest sentit, per consolidar actuacions ja engegades i implementar-ne de noves.

En tot cas, al marge de les decisions i el treball d'institucions i polítics en aquest sentit, crec que és d'interès per a tots elevar aquest debat a un estadi superior que incideixi en la importància d'aquesta situació. I més en un context com l'actual, en què la inevitable desacceleració econòmica dibuixa un panorama poc esperançador que cal afrontar amb un mínim de garanties.

El model de gestió dels nostres ajuntaments és inversament proporcional al model anglosaxó, caracteritzat per uns consistoris amb poca autonomia a l'hora de prendre decisions i dissenyar polítiques, però, en canvi, amb un nivell de suficiència financera considerable. Per tant, tot i l'autonomia i llibertat per dissenyar i implementar polítiques dels nostres ajuntaments, la necessitat de suficiència financera esdevé una condició fonamental que dotaria els governs locals de les eines necessàries per a una gestió més eficaç.

Des dels governs locals es dissenyen i s'implementen polítiques públiques de proximitat, tangibles, amb efectes directes en la quotidianitat i qualitat de vida de ciutadans i ciutadanes. Els municipis viuen de manera directa les repercussions de l'era global i han d'assumir gestions més complexes i de noves realitats en àmbits tan rellevants com l'urbanoterritorial, el de la promoció econòmica o els serveis a les persones. La realitat que gestionen els nostres ajuntaments és cada cop més complexa i sectorialitzada; per tant, és evident que calen més recursos per gestionar-la eficientment.

Sembla clara, doncs, la necessitat de promoure debats i reflexions en què participin els gestors locals i que permetin diagnosticar i proposar millores en una situació certament contradictòria, on la gestió d'unes realitats locals cada cop més específiques i sectorialitzades no disposa dels recursos adients. Probablement una estructura impositiva local més descentralitzada, amb impostos més adaptats i fàcils de recaptar, més flexible i de més qualitat permetria millorar en aquesta línia.

En el fons es tracta d'assegurar l'eficiència de les polítiques de proximitat, les que contribueixen al desenvolupament dels nostres pobles i ciutats i al benestar dels veïns i veïnes. Es tracta de l'habitatge de protecció oficial, del manteniment de parcs i jardins, de la promoció del civisme, del centre cívic, de la promoció de la democràcia participativa, dels plans d'igualtat, de la biblioteca, del servei d'atenció a domicili, del suport a les entitats... i d'un llarguíssim etcètera. Parlem-ne!