diumenge, 4 de maig de 2008
> 40 anys a Lloret
la galeria
JOSEP VALLS.
Si algú que no em conegués gaire es dediqués a repassar els temes d'aquest petit paper quinzenal, podria pensar que la meva vida és una farra continuada de celebracions aquí, sopars allà, festetes més enllà. Res més aliè a la realitat, perquè faig vida d'anacoreta o gairebé; el que passa és que les festes i celebracions hi destaquen, precisament per mor del contrast o l'extraordinarietat de la cosa. I una de les que han destacat més en aquests últims mesos és la festa a Lloret de Mar el dia 25 d'aquest abril, en ocasió de complir el restaurant El Trull, de la família Colomé-Domènech, el seu quarantè aniversari. Magnífic aniversari de concurrència multitudinària, ens vam trobar envoltats d'amics en un ambient de cordialitat sense compliments ni ficcions, amb un llibre recordatori que és per passar-hi hores mirant i aprenent, amb un concert de sardanes per a corda de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà que dirigí i salsà abundosament el músic Carles Coll (no vol ser mestre –va dir–), però sobretot ens vam trobar amb l'amabilitat i la generositat d'en Pere Colomé i família, que ens obrien de bat a bat les portes de l'hotel i les del cor, encara que la metàfora sembli una xaronada. I això sí que és d'agrair. Mirin si ens hi trobàvem bé, que, quan travessàvem Lloret camí de casa, un rellotge de carrer marcava les dues i deu minuts de la matinada. I ho remarco perquè cada dia vaig a dormir com les gallines –en horari gallinaci, s'entén.
|
