De fet, l'anàlisi sobre alternatives jurídiques i econòmiques per reduir el consum d'aquestes bosses encarregat per l'ARC també preveu la possibilitat de fixar algun tipus d'impost que en gravi el consum, com ha fet Irlanda; retornar al consumidor el cost de la bossa de plàstic que no s'endugui, com és el cas de l'acord signat amb els supermercats del grup català Bon Preu, i prohibir-ne la distribució gratuïta i, per tant, fer pagar al consumidor el cost de la bossa de plàstic que agafi, una mesura que ha anunciat però encara no aplica Londres. L'altra alternativa, la de prohibir la distribució de bosses, s'aplica a la Xina. A Bangla Desh es van encara més lluny i es multa amb 10 euros el ciutadà que n'utilitzi i amb 10 anys de presó l'empresari que en fabriqui. De tota manera, qualsevol de les alternatives que s'estan estudiant requereixen una regulació mitjançant la llei.
Aquest estudi s'està fent de forma paral·lela a les negociacions que l'agència i les empreses de distribució alimentària estatal mantenen per arribar a un acord de reducció del consum de les bosses de plàstic, fins a 10 milions cada setmana només a Catalunya. L'Agència de Residus de Catalunya va manifestar ahir en un comunicat que continua apostant per un conveni d'abast estatal, si bé comença a valorar les possibilitats d'una regulació legal per assolir els objectius del seu programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012: és a dir, la reducció del consum de bosses en un 30% pel 2009 i en un 50% pel 2012. De fet, aquesta reducció, a banda de ser un objectiu del departament, segons va aprovar l'octubre de l'any passat, és també una obligació que es deriva d'una directiva europea aprovada l'any 2006.
UN GRAU MÉS
L'anunci fet pel Departament de Medi Ambient en el sentit que estudia la prohibició total del repartiment de bosses de plàstic és un grau més en la lluita per a la reducció d'envasos que l'ARC va iniciar ara fa quatre anys. Fins ara, com recull el programa de gestió de residus municipals, per aconseguir la reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús es plantejava aplicar taxes o afavorir que les bosses siguin biodegradables o d'un material més resistent per subsistir a més usos. La taxa s'aplica a Irlanda des del 2002. La plastax grava cada bossa amb 0,22 euros i ha aconseguit reduir el consum de 1.260 milions de bosses l'any 2001 a tan sols 23 el 2007. Experiències amb bosses biodegradables també n'hi ha als supermercats Condis. Aquestes bosses es degraden en uns dos anys, men tre que les convencionals en tarden un mínim de 450. Tot i això, la Generalitat alerta que no es poden usar per a la recollida de la fracció orgànica. I bosses més resistents es poden trobar, per exemple, als supermercats Eroski, on s'han de pagar el primer cop però l'usuari les pot substituir quan es fan malbé.