Els batallons de parla anglesa, junt amb els llatinoamericans i els cubans, s'estaven amb la XV Brigada a prop de Marçà. Els batallons majoritàriament de parla alemanya formaven part de l'XI Brigada, no gaire lluny de Falset, i els eslaus de la XIII Brigada tenien el campament a prop de Pradell. Va ser aquí, enmig del paisatge espectacular del Priorat, on els batallons es van reorganitzar i els soldats van recuperar la moral a començaments de la primavera de 1938, després de patir grans pèrdues a l'Aragó i abans d'entrar en combat, el 25 de juliol del mateix any, en la cruenta Batalla de l'Ebre. I també va ser aquí on es van posar de manifest les tensions que vivien alguns brigadistes entre ells (com les que hi havia entre els soldats anglesos i irlandesos) o la dificultat d'integració dels joveníssims soldats espanyols i catalans de la lleva del Biberó als batallons britànics i nord-americans.

Però un dels atractius més grans que ofereix el llibre de Jackson al lector local són els apartats que fan referència a les relacions que els soldats estrangers van mantenir amb la població autòctona. Els brigadistes ajudaven en les feines agrícoles que patien la falta de mà d'obra (els pagesos joves eren al front), organitzaven festes i competicions esportives, prestaven assistència sanitària, repartien aliments o involucraven la població local en les visites que personalitats polítiques importants van realitzar al Priorat en aquelles dates, com la de la dirigent comunista Dolores Ibárruri La Pasionaria, el primer de maig de 1938, o l'estada poc després del pandit Jawaharlala Nehru i la seva filla Indira Gandhi, que anys després serien els primers ministres de l'Índia. La confraternitat dels soldats estrangers amb els veïns dels pobles on vivien va culminar, fins i tot, amb matrimonis entre brigadistes i noies prioratines, un aspecte fins ara poc divulgat. Tots aquests aspectes que recull Els brigadistes entre nosaltres. Pròleg i epíleg a l'última gran batalla de la Guerra Civil espanyola gairebé no els ha tractat la historiografia, atès que «els períodes entre batalles no han despertat fins ara gaire interès», segons Angela Jackson. La intenció d'aquesta historiadora britànica, resident des de fa anys a Marçà des d'on impulsa l'associació No Jubilem la Memòria, és que el seu llibre «serveixi de punt de partida perquè algun jove historiador continuï fent més investigacions». De fet, segons va confessar una mica decebuda dimecres durant la multitudinària presentació del llibre que va tenir lloc a la biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset, a hores d'ara ja hi hauria d'haver tesis doctorals i llibres que estudiessin a bastament la presència de les Brigades Internacionals o les Brigades Mixtes (formades per soldats estrangers i espanyols i catalans) a la zona nord de l'Ebre, abans de començar la batalla.