Els candidats a liderar ERC participaran en tres debats múltiples davant de la militància. Almenys, de moment. Així ho van acordar ahir representants dels quatre sectors del partit, que van pactar les dates i els emplaçaments en què els candidats a la presidència i la secretaria general confrontaran les seves propostes.

El 23 de maig, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Jaume Renyer i Joan Carretero intervindran en el primer debat a València. Paral·lelament, alhora, però quilòmetres enllà, a Palma, Joan Ridao, Rafael Niubò, Uriel Bertran i Rut Carandell es veuran les cares davant de la militància, ja que no es preveu que siguin públics. El tercer debat acordat –com a punt i seguit en la cursa d'actes de proximitat que han organitzat arreu dels Països Catalans però amb la mirada clavada sobretot al Principat– serà a Barcelona. Tindrà lloc el 31 de maig. S'allargarà, segons fonts d'Esquerra, unes tres hores. Perquè n'hi haurà dos en un: primer se celebrarà un cara a cara dels candidats a la presidència i, després, un altre dels que aspiren a la secretaria general.

El nucli coordinador de la ponència oficial, que el consell nacional aprovarà avui a Amposta, també es va reunir ahir per debatre les primeres esmenes presentades. Josep Huguet, Joan Manuel Tresserras, Marta Selva i Laia Cañigueral van incorporar un centenar de propostes d'estil per millorar el text. Però finalment no es van afegir només correccions formals. El nucli coordinador va acordar copiar la referència literal que la ponència de la conferència nacional –que els republicans van aprovar a l'octubre– fa al referèndum del 2014, ja que el document estratègic que la direcció va aprovar inicialment recollia bona part del full de ruta de la candidatura de Puigcercós, però només dedicava dues línies al 2014, la proposta estel·lar de Josep-Lluís Carod-Rovira i bandera de la candidatura de Benach.

El document, per tant, fixa ja que «l'estratègia política d'ERC s'ha de poder concretar al voltant de l'assoliment de les condicions» que «han de fer possible la celebració d'una consulta popular» l'11 de setembre del 2014, «basada en el dret a decidir».