Carles Cors va néixer a la Cellera de Ter fa 27 anys. Le Croupier va néixer en la imaginació de Carles Cors quan ja tenia el disc acabat: «Vaig veure que les onze cançons del disc eren onze històries de diferents personatges, més o menys freaks, més o menys llunyans o propers. I jo, sense premeditació, havia exercit com a crupier d'aquestes històries, que sap perfectament quines cartes té cadascú i té les virtuts que jo més aprecio en un crupier: la sang freda i la discreció.» Completen la timba de Le Croupier els músics David Benítez (baix), Faló Garcia (guitarres i veus), Toni Huertas (teclats i veus) i Xevi Puig (bateria i veus).
Entre els personatges de les cançons hi ha l'escriptora Virginia Woolf, que ha inspirat Virginia (primer senzill), a través d'una de les pel·lícules favorites del seu autor: Las horas. Un possible segon senzill podria ser Charlie ofrece ternura, una cançó sobre el prostitut que Cors interpretava a l'obra de teatre The backroom, de 4 Produccions. També serà un homenatge a l'autor de l'obra, el dramaturg britànic Adrian Pagan, mort fa poc temps als 39 anys.
La cançó Una nana preciosa parteix de la seva agredolça trobada amb el músic italià Vinicio Capossela a la Cellera. Capossela és un dels referents musicals de Cors, juntament amb Jorge Drexler («És el meu padrí musical, perquè em va animar molt a tirar endavant aquest projecte, però no hi ha pogut participar perquè es va trencar una cama»), Bunbury i Nacho Vegas. Una altra cançó del disc es titula La última habitación, com la segona obra de teatre que Cors ha interpretat amb 4 Produccions. De fet, el disc inclou deu temes propis i un bonus track: una versió en català de Virginia, adaptada per Toni Ruscalleda. En la versió que es vendrà per Itunes hi haurà una cançó més: Pasen y vean. En el disc han col·laborat el reputat Eduardo Laguillo –col·laborador de Sabina i Serrat–, el guitarrista David Soler, l'Orchestra Fireluche, el teclista Dani Ferrer (Love of Lesbian), Josep Thió (guitarra) i Josep Picot (trompeta), a més de Marc Parrot (veu i sintetitzadors), que es va implicar molt i va animar Cors a compondre més de trenta temes per poder triar-ne els millors.
Membre del grup de pop-rock en català Petit Fours (1994-2003), Cors ha triat el castellà com a llengua de Le Croupier perquè «cada llengua té la seva musicalitat –una cosa que, per desgràcia, es té en compte molt poques vegades– i l'estil de Le Croupier em sonava molt bé en castellà». Un estil que juga amb molts estils, inclosos el tango i els ritmes ternaris «més europeus» com ara el vals. Tot plegat, presentat amb una impecable posada en escena que defineix com «rústica-retro, entre el cabaret i la taverna, amb un glamur una mica ranci; així el públic ja no sap què pensar, si som molt moderns o estem passats de moda». Xavier Pujolràs els ha ajudat a elaborar el concepte del Croupier, un personatge intrigant amb el rombe com a símbol.
)
